PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La Serra de Tramuntana és una alineació muntanyosa d’uns 90 km de llargària que s’estén al nord de Mallorca.

Del seu relleu cal destacar més d’una dotzena de cims d’alçàries superiors a mil metres i constitueix un dels espais més emblemàtics de l’illa. Els materials predominants són els calcaris, que per interacció amb l’aigua han donat lloc a un paisatge singular i infinitat de formacions càrstiques.

Menut, Binifaldó, Son Moragues, Cúber, sa Coma des Prat, Mortitx, ses Figueroles, Míner Gran, sa Coma den Vidal, Gabellí Petit, Planícia… són finques públiques de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que formen part del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. La superfície del conjunt d’aquestes finques és d’aproximadament 4.000 ha.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Usos i activitats permeses:

  • La recol·lecció d'espàrrecs, bolets, fulla d'espart, garballó, fruits, entre d'altres per a consum familiar, llevat d'algunes zones del Paratge.
  • La recol·lecció de caragols i caragolins no endèmics per consum familiar, llevat d'algunes zones del Paratge.
  • L'activitat agrícola i ramadera tradicional.
  • Els petits horts familiars per al consum propi als voltants immediats de les edificacions existents.
  • La caça als terrenys constituïts en vedats i a les zones de caça controlada.
  • Les activitats recreatives i les esportives que no siguin de competició, llevat d'algunes àrees del Paratge, sempre que no impliquin l'emissió de renous i/o es realitzin camp a través.
  • La pesca recreativa des d'embarcació.
  • El busseig recreatiu i esportiu a l'àmbit marí del Paratge.

Usos i activitats que requereixen autorització escrita:

  • La filmació o la fotografia professional, especialment la de caràcter publicitari, com també l'enregistraments de vídeos per part de TV.
  • Les explotacions i concessions d'ús privatiu de les aigües.
  • La utilització de productes fitosanitaris en els casos de tractaments de plagues.
  • La recol·lecció amb finalitat comercial d'espàrrecs, bolets, fulla d'espart, garballó, fruits, entre d'altres.
  • La recol·lecció per a ús comercial de caragols i caragolins no endèmics.
  • La modificació de la coberta vegetal natural.
  • Els usos o activitats agrícoles i ramaderes no tradicionals.
  • L'escalada, el ràpel, el vol lliure, el descens de torrents, el barranquisme, i altres activitats de risc.
  • L'espeleologia.
  • Els projectes o iniciatives d'investigació científica.
  • La pesca submarina.
  • La captura de cigarra de mar (Scyllarides latus).
  • L'activitat de refugi de muntanya.
  • L'habilitació de senders, pistes forestals o altre tipus de vies vinculades a l'oferta d'ús públic o a l'eliminació de biomassa forestal residual.
  • Els concursos de tir no cinegètics a algunes zones del Paratge.

Usos i activitats prohibides:

  • La destrucció de minerals, roques i restes.
  • Les activitats que modifiquin rossegueres, rasclers, torrenteres, esquetjars i altres unitats i morfologies de modelat càrstic.
  • L'alteració de les cavitats subterrànies.
  • Les actuacions que puguin degradar significativament la qualitat del medi marí, els aqüífers, els torrents, els estanys i les fonts.
  • Els circuits esportius.
  • La pesca d'arrossegament, d'encerclament i amb palangre de superfície.
  • La captura o recol·lecció de la nacra (Pinna nobilis).
  • L'ancoratge sobre praderies de Posidonia oceanica i sobre fons de maerl.
  • Noves carreteres, rondes, nous vials i camins.
  • El trànsit rodat camp a través amb excepció del necessari per realitzar les tasques agrícoles i silvícoles.
  • L'ús de dreceres.
  • La introducció en els sistemes naturals d'espècies al·lòctones de flora i fauna que tenguin el caràcter d'invasores.
  • La utilització de productes fitosanitaris a algunes zones del Paratge natural.
  • L'aprofitament d'exemplars o poblacions de llorers, teixos, boixos, rotaboc (Acer granatense) i altres espècies pròpies de comunitats relictuals.
  • L'encesa de focs en terrenys forestals.
  • La navegació esportiva i d'esbarjo i la utilització de qualsevol tipus d'embarcació o mitjà flotant de vela o motor, a les zones de bany indicades.
  • Els bussejadors no poden portar en mà ni en les seves embarcacions instruments que es puguin utilitzar per a la pesca o extracció d'espècies marines.
  • L'alimentació de les espècies marines.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

    El principal objectiu de la declaració d’un espai natural protegit és la conservació dels seus valors naturals i culturals.
    La Serra de Tramuntana va ser declarada Paratge natural mitjançant l’Acord de Consell de Govern de 16 de març de 2007 (BOIB núm. 54 EXT).
    Amb una superfície de 62.403 ha terrestres i 1.123 ha marines, constitueix l’espai natural protegit de major extensió de les Illes Balears. El seu àmbit territorial inclou parcialment els termes municipals d’Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa.
    El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat mitjançant el decret 19/2007 (BOIB núm. 54 EXT), té com a finalitat l’ordenació general dels recursos i valors naturals, per la qual cosa estableix una zonificació (zones d’exclusió, d’ús limitat, d’ús compatible i d’ús general) i una regulació d’usos (permesos, autoritzables o prohibits).
    L’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana inclou el Monument natural del Torrent de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc (declarat pel decret 53/2003, de 16 de maig) i el Monument natural de ses Fonts Ufanes (declarat pel decret 111/2001, de 31 d’agost). A més, l’àmbit del Paratge natural inclou total o parcialment diversos espais de la Xarxa Natura 2000 (Llocs d’Importància Comunitària i/o Zones d’Especial Protecció per a les Aus), zones d’alzinar protegit i figures de protecció urbanística com l’ANEI Serra de Tramuntana, entre d’altres.

 

 

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Està situada al nord de Mallorca i ocupa part dels municipis d'Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa.

MAPA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La Serra es caracteritza per la diversitat del paisatge: els espais forestals, ombrívols o assolellats, constituïts per alzinars, pinars, carritxars i d’altres espècies, s’alternen amb els agrícoles, entre els quals cal destacar els oliverars.

Un dels aspectes més rellevants de la Serra és la seva riquesa vegetal, que inclou un elevat nombre d’espècies endèmiques de les quals n’hi ha que són extremadament rares i d’altres, com per exemple l’estepa joana (Hypericum balearicum), que tenen poblacions molt extenses. La Serra ha servit de refugi per a espècies com el ferreret (Alytes muletensis), i inclou una gran diversitat d’invertebrats endèmics, aus, espècies cavernícoles, etc.

El litoral de la Serra de Tramuntana presenta praderies de Posidonia oceanica, que juntament amb els fons de maërl i les comunitats de coral·ligen mereixen una atenció especial per la seva bellesa i bon estat de conservació.

L’activitat humana ha estat lligada a la Serra de Tramuntana des d’antic, i mostra d’això en són les marjades, les cases de neu, les torres de vigilància, les fortificacions i els aljubs, que constitueixen una part important de la nostra història.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

-Centre d'Informació del Paratge natural de la Serra de Tramuntana (Ca s'Amitger al terme municipal d'Escorca): Ctra. Lluc a Pollença s/n. Telèfons 971 51 70 83 / 971 51 70 70. Horari: obert tots els dies de la setmana de 9 a 16 h, excepte el dia de Nadal i cap d'any.

-Centre d'Educació Ambiental de Binifaldó.

-Refugis de muntanya. Al Gorg Blau, Cúber, Son Moragues, Coma de Binifaldó, Lavanor i el de la comuna de Caimari. Explicació més detallada en la secció refugis.

-Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR): consta de Centre de recepció i oficines, Banc de Llavors Forestals de les Illes Balears, Viver forestal, Aula polivalent, Centre de documentació forestal, Jardí Botànic i una aula d'interpretació del bosc (Caseta des Bosc). Telèfon: 971 17 66 74 / 628 93 89 79. Més informació: www.caib.es

-Zona d'acampada des Pixarells i de sa Font Coberta: Telèfon d'informació i reserves 971 51 70 70. Horari de reserva de dilluns a diumenge de les 9 a 16'30 h.

-Àrees recreatives: www.caib.es

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La xarxa de refugis del Govern de les Illes Balears està integrada per equipaments que permeten la realització de petites estades en contacte amb la natura. Els refugis tenen característiques i serveis diferenciats amb l'objectiu d'adaptar-se a les necessitats de tots els usuaris.

REFUGIS DE MUNTANYA
Refugi de Lavanor: www.caib.es
Refugi de Son Moragues: www.caib.es
Refugi de la comuna de Caimari: www.caib.es
Refugi de Cúber: www.caib.es
Refugi de la coma de Binifaldó: www.caib.es
Refugi del gorg Blau: www.caib.es
Cases de Binifaldó: www.caib.es

Per a consultar informació sobre els refugis: Visiti la plana web de l'IBANAT al següent enllaç www.caib.es

Per a reservar un refugi: Les reserves es realitzen online exclusivament a través de la plana web de l'IBANAT en el següent enllaç: www.caib.es

Per a consultes i aclariments telefonau al 971 177652 (de dilluns a divendres de 10 a 14 h)

El mapa general de refugis de Mallorca us el podeu descarregar al següent enllaç www.caib.es

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Les persones que no puguin accedir al medi natural, per qualsevol dificultat física o psíquica, poden sol·licitar fer un itinerari amb cadira Joëlette. Per més informació podeu consultar el fulletó en www.caib.es

Per elegir entre la nostra oferta d'itineraris es poden posar en contacte amb la informadora del Paratge, qui els suggerirà vàries opcions. (Telèfon de contacte: 971 51 70 83)

Per concertar la visita es poden posar en contacte amb els voluntaris de Creu Roja, amb un mínim de tres setmanes d'antelació. (Telèfon d'atenció al públic de la Creu Roja de 24 hores: 971 29 50 00)

La visita s'acordarà sempre que hi hagi voluntaris (o voluntàries) disponibles.

El préstec de la cadira és completament gratuït.

El projecte ha estat finançat íntegrament per l'Obra Social de "la Caixa".

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

       
  • Camí de les cases de Planícia
  •    
  • Itinerari de la font de s'Obi
  •    
  • Itinerario de l'aljub dels Cristians
  •    
  • Camí des Ribassos
  •    
  • Camí de la cometa des Morts
  •    
  • Volta a sa Moleta de Binifaldó
  •    
  • Puig de Galatzó per Son Fortuny
  •    
  • Camí de la coma des Cairats
  •    
  • Pujada al puig Tomir
  •    
  • Camí de la coma de Binifaldó
  •    
  • Itinerari de Cúber a Biniaraix
  •    
  • Camí de ses Basses de Mortitx
  •    
  • Camí des Pixarells
  •    
  • Camí de Binibassí
  •    
  • El camí Vell de Caimari a Lluc
  •    
  • Pujada al puig d'en Galileu
  •    
  • Castell d'Alaró
  •    
  • Camí des Correu
  •    
  • Pujada a la mola de s'Esclop
  •    
  • Camí Vell de Lluc a Pollença
  •    
  • Volta des General
  •    
  • Itinerari de ses Sínies
  •    
  • Les fonts Ufanes
  •    
  • Camí de cala Figuera
  •    
  • Volta al puig des Tossals Verds

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de les cases de Planícia

Dificultad:Baixa
Distancia:3 km (només anada)
Duración:75 min
Requisitos:S'ha de fer a peu
Recomendaciones:Sabates còmodes
Temática:Paisagística, flora i fauna

Color:   

Aquest itinerari recorre la finca pública de Planícia, inclosa dins el Paratge natural de la Serra de Tramuntana, en el terme municipal de Banyalbufar. Va des de l'entrada de la finca situada en el punt quilomètric 90.2 de la carretera de Pollença a Andratx (Ma-ll) fins a les cases de possessió. Es pot connectar amb altres itineraris, especialment amb el de la font de s'Obi i el de l'aljub dels Cristians.

Etapas

Abans de començar el recorregut vos contam una mica d'història de la possessió. Planícia ja apareix documentada com a tal en el segle XIV. En el segle XV l'alqueria era propietat dels germans Jaume i Gregori Johan. Posteriorment passà a mans de Francesc Sunyer Colonúnes, cavaller i ministre inquisitorial. L'any 1732 era propietat del marquès de Campofranco. Sembla que a partir d'aquí la possessió eclosiona en l'abundor. Durant aquella època, a la possessió hi havia cases, tafona, molí de sang, un alambí per elaborar aiguardent i celler. Tenia hort i era dedicada a oliverars, garroverars, figuerals, vinyes i conreu de cereals. La vinya, sembrada per diferents llocs de la possessió, produïa fins a 20 somades de raïms. L'any 1938 a causa dels grans canvis socials i el progressiu declivi dels marquesos que ja havien anat seccionant la finca, la família Balle comprà Planícia i seguí amb la producció agrícola fins el segle XXI. Des del mes de febrer de 2009 la finca és propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del Ministeri de Medi Ambient, i és gestionada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.
El camí per arribar a les cases de possessió s'inicia a la barrera d'entrada de la finca, ubicada a la carretera. En tot moment heu de seguir el camí asfaltat. Els primers revolts transcorren per una zona d'alzinar i pinar. En el creuament amb el GR (sender de gran recorregut) que prové d'Estellencs el paisatge canvia i ja comencen a haver-hi els primers oliverars. Antigament el producte més significatiu a les possessions de muntanya era l'oli. Les oliveres centenàries es troben arreu de les nostres contrades. Es diu que foren els cartaginesos els qui ens ensenyaren l'art d'empeltar els ullastres, que creixen salvatges arreu de les nostres garrigues. Continuam caminant i a mà esquerra veim l'inici de l'itinerari de la font de s'Obi. Un poc més enllà de mig camí arribam al Camp Gran. Segons els padrins de Banyalbufar, aquest lloc pla, planura o planícia, dóna nom a aquesta possessió envoltada de muntanyes. Constitueix l'espai de conreu més gran de tot Planícia. Aquí hi havia les oliveres més velles de tota la finca. Amb els darrers senyors i coincidint amb el descens de producció d'oli, es varen arrabassar les oliveres per sembrar-hi pastures per a les ovelles. A mà esquerra veim el Porxo des Camp Gran, obert per un lateral. És una construcció de paret seca que ens pot servir d'aixopluc en cas d'un ruixat inesperat. Passat el Camp Gran, poc després de l'inici de l'itinerari de l'aljub dels Cristians, s'alcen tres pins vers (Pinus pinea), catalogats com a arbres singulars el maig de 2004. Dins la capçada hi cria una parella de mussols banyuts (Asio otus). A la partió dels sementers amb la zona de bosc, a una altitud de 420 metres, arribam a les cases. Des de la seva miranda es pot gaudir d'unes panorànúques excepcionals sobre la zona costanera de Banyalbufar, Estellencs, Andratx i sa Dragonera. Vora l'edifici central de les cases trobam altres dependències d'ús agrícola i, més separada ja dins el camí del Rafal, la casa de les Collidores edificada per tal d'allotjar-hi les collidores d'oliva que venien dels pobles del Pla.
Les cases de possessió es troben a un lloc privilegiat al bell mig del vessant de tramuntana de la mola de Planícia. Es conserven en bon estat i constitueixen un dels millors exemples de cases de possessió que resten a la Serra de Tramuntana. L'any 1636 les cases es distribuïen en les estances següents: tafona, cuina, sala i botiga d'oli. El nombre d'estances i la categoria dels mobles indiquen que antigament foren modestes. A l'actualitat les edificacions de Planícia són complexes i presenten una disposició allargada, amb la façana principal orientada cap al nordoest. L'alçat és de dues plantes, excepte sobre el portal, on només n'hi ha una coronada per una balustrada. El portal principal és d'arc rebaixat, flanquejat per dues finestres. Dóna accés a un vestíbul que condueix a una clastra petita i harmoniosa. Aquesta clastra coberta per un parral separa la casa dels senyors, a la dreta, més moderna, de la dels amos, a l'esquerra, més antiga. L'angle del fons esquerre de la clastra és ocupat per la cisterna.
Planícia és una de les possessions de Mallorca de més tradició olivarera. Pot presumir de tenir la seva pròpia tafona on, encara no fa molts anys, elaboraven l'oli que llavors distribuïen en el mercat. A la paret esquerra es pot observar la data de construcció de la tafona, l'any 1724, quan també s'edificaren les cases dels amos. En aquell moment era considerada una tafona moderna. Comptava amb dues bigues, fet que li conferia un més que destacat prestigi. Durant el segle XX, amb els germans Balle com a propietaris, el sistema es va mecanitzar per tal d'agilitar el procés d'elaboració d'oli. En aquesta tafona l'any 1944-45 es varen produir 12.794 litres d'oli. Aquesta es pot considerar una quantitat normal o més aviat baixa. Segons conta un informador, hi va haver un any de gran collita en què la quantitat d'oli envoltava els 72.000 litres. La botiga d'oli, adjunta a la tafona, té les piques de triar i el safareig per emmagatzemar el líquid.
Els noms propis de les nostres mesures antigues són els següents: En la tremuja hi cabien 16 barcelles d'olives, que constituïen una trullada; solien fer-se 8 trullades per dia i per biga; cada trullada solia donar 8 quartans d'oli; 4 quartans d'oli eren una mesura o 16 litres; 3 mesures feien un odre; i 2 odres componien una somada o càrrega. Tal volta en un futur sigui possible tornar a elaborar oli a la tafona de Planícia.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Itinerari de la font de s'Obi

Dificultad:Baixa
Distancia:3 km (nómes anada)
Duración:55 min
Requisitos:S'ha de realitzar a peu
Recomendaciones:Portau sabates còmodes
Temática:Paisatgística, flora i fauna

Color:   

Aquest itinerari transcorre per la finca pública de Planícia, inclosa dins el Paratge natural de la Serra de Tramuntana, en el terme municipal de Banyalbufar. Des de l'entrada de la finca s'ha de seguir l'itinerari camí de les cases de Planícia i després de 815 metres trobarem l'inici del nostre itinerari, que ens conduirà a veure la font de s'Obi per tomar a finalitzar al camí de les cases.

Etapas

Pocs metres després de començar el nostre itinerari entram dins un alzinar. Els boscos d'alzines (Quercus

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Itinerario de l'aljub dels Cristians

Etapas

El Bosc Gran Iniciam el nostre recorregut en el punt quilomètric 2,3 de l'itinerari camí de les cases de Planícia. Els primers metres transcorren per un oliverar ja envaït per pinar on podem veure a mà esquerra unes grans arboceres. Les fulles grans, dentades i brillants de l'arbocera (Arbutus unedo) són difícils de confondre. A la tardor es deixen veure les flors blanques i els seus fruits vermells, que són comestibles. Però diuen que qui en menja molts es pot engatar i tenir mal de cap. Poc després d'aquestes arboceres entram dins l'alzinar. L'Arxiduc Lluís Salvador a Die Balearen les menciona i diu textualment: "El bosc és magnífic, un dels més bells de tot Mallorca, amb les seves velles i colossals alzines cobertes de molsa i amb arboceres gegantines, veritables arbres, segurament els més rabassuts de Mallorca" El Bosc Gran, com la resta de boscos d'alzina (Quercus ilex), és ombrívol i humit. La manca de llum a sota d'aquests arbres condiciona les espècies que hi poden viure davall. No és rar, passejant pel Bosc Gran, sentir el cant del trencapinyons (Loxia curvirostra), el "qui qui qui" del ferrerico blau (Cyanistes caeruleus) o el "tü,tü,tü ... " monòton i potent del formiguer (Jynx torquilla). Els alzinars han estat tradicionalment explotats per fer carbó i pasturats pels porcs que menjaven els aglans i els tubercles de les plantes del sotabosc. Són comunitats, doncs, que han sofert una forta pressió humana. En el Bosc Gran els vestigis de l'explotació carbonera hi són ben palesos. L'aljub dels Cristians Seguim per dins l'alzinar i, en haver passat per davant d'un vestigi de forn de calç i d'alguns forns de pa, arribam a l'aljub dels Cristians. És un dipòsit de pedra amb una planta més o menys rectangular coberta amb una volta de sec. Recull tant l'aigua d'escorrentia com la que es vessa de la font des Bosc. Aquesta font, que sorgeix uns metres més amunt de l' aljub abastava les cases mitjançant una canaleta. Aquest aljub és la mostra d'una arquitectura funcional relacionada en la seva totalitat amb la vida en el bosc i amb la seva explotació. Servia tant als carboners com als caçadors de tords des Bosc Gran. L'aspecte sobri donat per la funcionalitat i l'ús de la pedra com a matèria primera contribueixen a la integració d'aquestes construccions en el paisatge. La caça amb filats. Els colls de tords Un poc després de passar l'aljub dels Cristians podem veure un antic coll de tords. La caça amb filats és una de les formes de caça que perduren des dels temps dels romans. El caçador primerament tria un lloc on la distància entre els arbres sigui estreta. Després aixeca una pila de pedres planes per fer de cadira i cobreix l'espai de la seva esquena amb brancam per no ser vist pel tord. A trenc d'alba, el caçador seu i alça dues canyes formant una "v" (d'aquí la paraula "coll") on està subjectat un filat i espera pacient l'arribada del tord que ha anat a dormir al bosc. Una vegada l'au topa amb el filat, el caçador replega una canya posant-la damunt l'altra, per la qual cosa, és ben comú que la canya de la dreta sigui més lleugera que la de l'esquerra. Aquesta modalitat encara és present avui dia a tota la Serra de Tramuntana entre els mesos d'octubre i març i fins fa res als dominis de la mola de Planícia. Actualment la finca és refugi de fauna. Carboner o sitger? Vos heu fixat amb uns rotlos plans de terra envoltats de pedres? Són rotlos de sitges. El Bosc Gran de Planícia és un dels alzinars on es troba una major concentració de rotlos de sitja i barraques de carboner. Tot i que sembla impossible elaborar-ne un cens, alguns autors parlen de més de cent cinquanta rotlos, amb les seves barraques i diversos forns de pa. Fou un dels darrers llocs de Mallorca on es va produir carbó de sitja. A la darrera sitja que podem veure quasi al final del nostre recorregut es poden destriar encara restes de carbó. I qui feia aquestes sitges? Se'ls coneix amb el nom de carboners o sitgers, personatges clàssics de la nostra ruralia d'antany, l'ofici dels quals assolí gran importància, quan no es coneixia encara ni el gas ni molt manco l'electricitat. El carboner elaborava el carbó vegetal o de sitja, en plena muntanya, rica d'alzines, on s'hi passava les llargues mesades de l'estiu. La vida del carboner era dura i plena de privacions. Començaven per Pasqua i tornaven per Sant Mateu i en tot aquest temps només baixaven qualque diumenge. Una de les primeres feines era la de triar el ranxo o lloc on havien de muntar la sitja per a fer-hi el carbó, que solia ser una clariana d'un alzinar o almanco prop d'ell, per tenir a mà la llenya necessària. Una altra tasca era la d'aixecar la barraca, per habitar-hi amb la seva família. Els baixos eren de pedres i els alts estaven coberts de cimals i branques, que es recobrien amb càrritx ben atapeït, perquè no hi entràs l'aigua si es posava a ploure. La porta era un feix de llenya, que els vespres es col·locava a l'entrada perquè cap animal no hi pogués entrar. A l'hora de dinar, la greixonera d'aguiat sempre quedava ben neta. Sopes o fideus, coques o cocarrois si tenien un poc de verdura, a més del formatge i qualque pic un poc de sobrassada eren les viandes de la família del carboner. "Qui fa calç, va descalç" I heu vist unes construccions cilíndriques de pedra que s'enfonsen en terra? No hi ha dubte que es tracta de forns de calç, on els calciners treballaven durament per convertir la pedra calcària, que s'havia de coure al foc, en calç viva, que servia entre altres usos, per emblanquinar les cases. Dins els boscs de Planícia es conserven fins set forns de calç, alguns amb nom propi com el forn des Pinaret i el forn de sa Barrereta. La calç, la solien vendre els carboners, i no devia ser un gran negoci si la dita popular és certa: "Qui fa calç, va descalç". Al llarg del camí de retorn trobam altres vestigis de la vida a la muntanya en el passat.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí des Ribassos

Dificultad:Baixa
Distancia:2 km (només anada)
Duración:1h
Requisitos:S'ha de realitzar a peu
Recomendaciones:Sabates còmodes

Color:   

De Deià a Cala de Deià, "Sa Cala" per als deianencs, caminant enmig de ribassos (marges espadats), ens trobam amb oliveres centenàries, la remor de l'aigua del torrent Major, descobrim l'arquitectura i l'encant d'un poble de la Serra.

Per fer aquest itinerari partirem del refugi de can Boi al poble de Deià. Seguirem el camí que surt cap a la dreta, i uns pocs metres més endavant trobarem el cami dels Ribassos inclòs en el Paratge natural de la Serra de Tramuntana, que ens conduirà sense pèrdua a Cala de Deià.

Etapas

El punt de partida del nostre itinerari és el poble de Deià. És un dels municipis més petits i de més bellesa de la Serra de Tramuntana. Les condicions naturals del terreny, la forta inclinació -que parteix des Teix i arriba fins a la cala- i l'abundància d'aigua han configurat un paisatge molt particular on les marjades han permès fer de la muntanya un lloc habitable i cultivable.

Una passejada pel nucli urbà revela un dels aspectes més interessants d'aquest poble: l'arquitectura tradicional. La pedra és la base fonamental de les construccions de Deià: façanes, portals, finestres, carrers empedrats o alguna síquia descoberta en són algunes mostres.

El poble s'ha convertit en un dels majors atractius turístics de Mallorca. A diferència del que ha succeït a la major part de les zones turístiques de les Illes Balears, aquí s'ha creat una hostaleria de luxe sense estridències. I lluny de suposar un desequilibri en els costums tradicionals, aquest turisme s'adapta a la vida social de la localitat i hi participa activament.

A Deià, per on corre un torrentó o hi ha una font que raja tot l'any, podem veure piques col·lectives, els rentadors (o llavadors per als deianencs), on es feia i encara es fa, la bugada cada setmana o cada quinze dies, quan es mudaven els llençols dels llits.

Antigament, allà arromangades fins als braons i cenyides d'un ample davantal, les nostres bugaderes formaven grups, i mentre donaven puny a la roba, cantaven, reien i conversaven sobre les darreres noves del poble.

Al carrer des Clot, que ens du cap al refugi de can Boi, a mà dreta podem veure un exemple d'aquests rentadors.

El poble de Deià, en els darrers anys, ha estat font d'inspiració de pintors, poetes, novel·listes, músics ...

Un cop feta la visita al poble de Deià vos heu de dirigir cap al refugi de can Boi des d'on comença la baixada cap a la cala.

En el primer tram del camí, encara caminant pel poble de Deià, entre les juntes de pedres dels marges, podem trobar espècies de plantes diferents, com l'abundant polipodi (Polypodium cambricum) o l'heura enfiladissa (Hedera helix).

La falzia (Adiantum capillus-venerís) és una petita falguera que cerca els llocs més ombrívols i humits per viure. Així que no és estrany localitzar-la a les proximitats de les canaletes, fonts i degotissos.

Per la nostra dreta discorre el torrent Major, farcit d'abundants espècies pròpies dels ambients humits, com les canyes (Arundo donax) i els abatzers (Rubus ulmifolius), que formen bardisses impenetrables.

També a la zona del torrent, podrem veure, a la primavera o a l'hivern, les flors de color blau suau de la vincapervinca o viola de bruixa (Vinca difformís).

Més avall, després de passar un botador de fusta, sortint de la zona dels horts, l'ambient ja és molt més sec. Aquí abunden el fenàs (Brachypodium spp.), la rogeta (Rubia peregrina) i l'esparreguera de moix (Asparagus acutifolius) acompanyades de càrritx sota l'ombra d'ullastres (Olea europaea var. sylvestris) i garrovers (Ceratonia síliqua).

El color vermellós de la lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides) és inconfusible durant els mesos de maig i juny, poc abans que perdi les fulles per passar els mesos més càlids.

Finalment, a la cala, moltes vegades es veuen acumulacions de fulles de Posidonia oceanica planta superior popularment anomenada "alga", que cobreixen i protegeixen l'arena i els còdols de vents i tempestes.

És el punt d'arribada del nostre itinerari. És la major cala del municipi de Deià i una de les principals de la Serra de Tramuntana. Està situada entre les puntes de Deià i Son Beltran, i serveix de desembocadura per al torrent Major de Deià. És bàsicament una cala de còdols, però hi ha alguns trams d'arena.

Apareix documentada per primera vegada en el mapa del Cardenal Despuig (1.785). Va servir tradicionalment d'abric per a les barques de pesca; de fet hi ha unes cases de pescadors característiques (avui sense habitar) i tota una estructura d'escars. Els pescadors que hi visqueren també cultivaren la vinya i les hortalisses a les marjades dels voltants, així com la ramaderia ovina i caprina.

Actualment els escars encara són emprats pels pescadors aficionats, tot i que una tempesta en va malmetre uns quants que esperen ser reparats. Hi ha algun restaurant on es pot gaudir de bona cuina a la vora de la mar.

Les cales i racons amagats de Deià, serviren, com la majoria dels pobles costaners de Mallorca, per dur a terme una de les activitats més lucratives i arriscades: el contraban.

Era un delicte "ben considerat" entre els habitants. Sorgí com a resposta a un règim fiscal asfixiant, a la carestia de mitjans així com d'un medi rural empobrit. Es beneficiava dels fàcils accessos a una costa plena de cales i racons amagats. Va ser entès com a "negoci familiar" i de cabdal importància a l'economia mallorquina durant molt de temps.

Tànger n'era el principal proveïdor. Al principi es tractava del tradicional tabac, però a la postguerra es passà a denominar "contraban de sa fam": farina, sucre, i tota casta de cereals. No és d'estranyar que la figura del contrabandista es convertís en un personatge mític de la cultura popular i inspiri molta literatura i moltes llegendes.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de la cometa des Morts

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Volta a sa Moleta de Binifaldó

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Puig de Galatzó per Son Fortuny

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de la coma des Cairats

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Pujada al puig Tomir

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de la coma de Binifaldó

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Itinerari de Cúber a Biniaraix

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de ses Basses de Mortitx

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí des Pixarells

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de Binibassí

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

El camí Vell de Caimari a Lluc

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Pujada al puig d'en Galileu

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Castell d'Alaró

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí des Correu

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Pujada a la mola de s'Esclop

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí Vell de Lluc a Pollença

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Volta des General

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Itinerari de ses Sínies

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Les fonts Ufanes

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de cala Figuera

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Volta al puig des Tossals Verds

Color:   

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Menut

Es tracta de la primera finca pública de la CAIB, declarada l'any 1927, juntament amb la finca pública de Binifaldó. Ha estat declarada refugi de caça, per la qual cosa s'hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Al seu interior s'hi troba el Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR). Superfície: 358,84 hectàrees. Situació: es troba ubicada al municipi d'Escorca, al sector central de la serra de Tramuntana, dins la vall de Lluc, a l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: l'accés principal a la finca és la carretera Ma-10 de Lluc a Pollença i el tram asfaltat del camí de Menut fins a les cases de Binifaldó i el coll des Pedregaret. Coordenades: 39.829104,2.898331.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Planicia

La finca de Planícia fou adquirida pel Govern de les Illes Balears el febrer de 2009. La possessió de Planícia gaudeix d'una antiguitat considerable, ja que les cases apareixen esmentades al segle XIV. Destaca per la nidificació del falcó pelegrí i l'àguila calçada. També són nombroses les fonts que ragen dins la possessió. La més anomenada és la de sa Menta, una de les més importants del terme de Banyalbufar. El bosc de Planícia és un dels alzinars on es troba una major concentració de rotlles de sitja i barraques de carboner. Es parla de més de 150 rotlles, amb les seves barraques i diversos forns de pa. També hi trobam fins a set forns de calç a Planícia. És una finca d'especial interès botànic, amb riquesa d'endemismes i amb un gran número d'espècies de distribució reduïda. Destaquen l'estepa joana, l'eixorba-rates blanc, la didalera, la cossiada de penyal i l'eixorba-rates negre. Quant a la fauna, destaca la presència del ferreret, endèmic de l'illa de Mallorca. Superfície: té una extensió de 442 hectàrees. Situació: La possessió de Planícia està situada al municipi de Banyalbufar. Ocupa gran part del vessant nord-oest de la Mola de Planícia, ja que s'estén des del cim d'aquesta important elevació de 933 metres fins a la ribera de mar, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: l'entrada de la finca es troba en el punt quilomètric 90,2 de la carretera de Pollença a Andratx (Ma-10). Coordenades: 39.670728,2.49424.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Cúber

La finca pública de Cúber és considerada un dels espais més valuosos de les Illes Balears, i destaca a la seva zona central l'embassament del mateix nom. El Govern de les Illes Balears la va adquirir a l'any 1989 i actualment és també mont d'utilitat pública. Al 2001 Cúber va ser declarada refugi de caça, per la qual cosa s'hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Superfície: 362,6827 hectàrees, a les quals s'han d'afegir les 59,30 ha ocupades pel pantà de Cúber, propietat de l'Ajuntament de Palma. Situació: la finca pública de Cúber es localitza a l'extrem sud-occidental del municipi d'Escorca, al sector nord de la Serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: la carretera Ma-10 Pollença -Andratx travessa la finca pel seu extrem nord-oriental, cosa que permet l'accés rodat a la finca pública des de Lluc i des de Sóller. Entre els quilòmetres 33 i 34 es troben els dos accessos principals als usuaris de la finca: el primer a l'àrea recreativa de sa font des Noguer i camí de la canal, i l'altre, a l'aparcament de l'embassament, on s'accedeix al camí cap al refugi. Coordenades: 39.784664,2.789497

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Binifaldó

Es tracta de la primera finca pública de la comunitat autònoma, declarada l’any 1927, juntament amb la finca pública de Menut. La finca es troba declarada refugi de caça, per la qual cosa s’hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Superfície: 377,06 hectàrees. Situació: es troba ubicada al municipi d’Escorca, al sector central de la Serra de Tramuntana, dins la vall de Lluc, a l’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: l’accés principal a la finca és pel camí de Valldemossa a Son Gallard. Coordenades: 39.829104,2.898331.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Son Moragues

Superfície: 579,96 hectàrees. Situació: es localitza al sector occidental del massís del Teix al municipi de Valldemossa, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Dins els seus límits es troben el puig Caragolí, el puig des Boixos i el puig Gros, tots ells de més de 900 m. Com arribar-hi: l'accés principal a la finca és pel camí de Valldemossa a Son Gallard. Coordenades: 39.726993,2.634659.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca Pública de Mortitx

La finca pública de Mortitx fue declarada monte de utilidad pública en 1983, año en que su gestión quedó en manos del Gobierno de las Islas Baleares. La finca se encuentra declarada refugio de caza, por lo que se prohíbe cualquier modalidad cinegética. Superficie: 719,27 hectáreas. Situación: la finca pública de Mortitx se encuentra ubicada en el extremo costero más oriental del municipio de Escorca, en el sector norte del Paraje natural de la Sierra de Tramuntana. Como llegar: se accede a la finca pública por la carretera Ma-10 de Lluc a Pollença, en el km 10.3. Coordenadas: 39.887085, 2.902451.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Sa Coma des Prat

La finca pública de sa Coma des Prat va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1989. Ha estat declarada mont d'utilitat pública i refugi de caça, per la qual cosa no es permet cap modalitat cinegètica. Superfície: 189,76 hectàrees. Situació: es localitza al centre del municipi d'Escorca, dins el sector nord del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: la finca pública no disposa d'accés rodat. S'hi pot arribar, des de la finca pública de Cúber, des de la finca pública de Tossals Verds o bé des de la finca pública de sa Mola de Son Massip. Coordenades: 39.792182, 2.82486.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública  de Míner Gran

La finca pública de Míner Gran va ser transferida des de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l'any 1984, mitjançant el Reial decret 1678/1984, d'1 d'agost, de traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. Un any abans havia estat declarada mont d'utilitat pública. La finca des de l'any 2001 es troba declarada refugi de caça, per la qual cosa es prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Superfície: 536,31 hectàrees. Situació: es localitza a l'extrem més oriental del municipi d'Escorca, amb una petita part dins els municipis de Pollença i Campanet, al sector nord del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: Coordenades: 39.83095, 2.926826.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de ses Figueroles

La finca pública de ses Figueroles va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1997, amb l'objectiu d'adquirir terrenys per dedicar-los a la conservació del ferreret i del seu hàbitat. Actualment és també mont d'utilitat pública. Al 2001 va ser declarada refugi de caça, per la qual cosa no es pot practicar cap modalitat cinegètica dins els seus límits. Superfície: 272,58 hectàrees. Situació: la finca pública de ses Figueroles es localitza a l'extrem nord-oriental del municipi de Selva, amb una petita porció de terreny dins Escorca, al sector nord de la serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar: la finca pública no disposa d'accés rodat. A peu s'hi pot arribar des d'Alcanella enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran. Coordenades: 39.807217,2.905884.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

COVID-19


-Puc anar a informar-me al Centre d'Interpretació de Ca s'Amitger ?

Actualment el Centre d’Interpretació de Ca s’Amitger està tancat però, quan sigui possible, s’obrirà aplicant totes les mesures necessàries per atendre als visitants sense cap risc. Des del dia 1 de juny es realitzarà atenció al públic de forma presencial a l’entrada del centre.

- Hi ha un protocol a seguir per visitar el Centre d'Interpretació de Ca s'Amitger?

S’està desenvolupant un protocol per obrir el Centre de Ca s’Amitger segons les darreres recomanacions per part de les administracions competents.

- Es pot anar d'acampada ?

Actualment no es pot fer ús de les zones d’acampada. 

- Es poden utilitzar les àrees recreatives ?

Actualment les àrees recreatives es troben precintades i encara no es pot fer ús de les taules. Els fogons no es poden utilitzar ja que des de l'1 de maig fins dia 15 d'octubre és època de perill d’incendis forestals.  

- Es poden fer itineraris sols o acompanyats ?

Des del dia 4 de maig ja es permet l’accés per itineraris a espais naturals i finques públiques,  complint les normes horàries establertes, i sempre que estiguin dins el teu municipi.


- Puc fer un itinerari amb el ca ?

 No hi ha cap evidència encara de que els animals domèstics puguin transmetre el coronavirus, tanmateix recordau mantenir una higiene constant, i dur el ca sempre fermat.

- Hi ha un protocol a seguir per fer les activitats d'educació ambiental ofertades des de l'espai natural protegit?

Sí, s’està desenvolupant un protocol per determinar el nombre de participants, les mesures higièniques i les recomanacions que s’han de seguir abans, durant i després de realitzar l’activitat. Els participants rebran aquest protocol amb tota la informació necessària.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

LOCALITZACIÓ I HORARIS

- On està situat el Centre d'informació i interpretació de Ca s'Amitger ?

El Centre d'informació i interpretació està situat abans d'entrar a l'aparcament del Santuari de Lluc. A mà esquerra hi ha un edifici de  pedra antic  reformat amb una façana metàl·lica que posa Ca s'Amitger.

-Com arribar al Centre d’Interpretació de Ca s’Amitger?

Hi ha tres vies  per arribar al Centre d’Interpretació. 

  1. Des d’Inca per la carretera 2130  agafant la indicació direcció cap a Lluc.
  2. Del poble de Pollença per la carretera Ma-10 direcció Lluc. 
  3. Del poble de Sóller per la carretera Ma-10 direcció Lluc.

- Quins equipaments trobam al Centre d'informació i interpretació de Ca s'Amitger ?

La recepció on teniu a la vostra disposició fulletons dels diferents itineraris que es poden fer per tota la Serra i  una exposició del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. 

- Quins horaris  té el Centre d'informació i interpretació?

L’horari d'atenció al públic al centre de recepció és de les 9:30 a les 16:00 hores i l’exposició de 9:45 a 15:30  hores  de dilluns a diumenge.

Telèfon de contacte:  +34 971 51 70 70 /83

- Quins dies està tancat el Centre d'Informació i Interpretació?

Està tancat dia 25 de desembre i dia 1 de gener.  Depenent del calendari laboral i d'altres incidències es pot tancar altres dies de forma esporàdica i sempre avisant amb antelació amb un cartell penjat a la porta, per xarxes socials i per les planes web institucionals ( espaisnaturalsprotegits.com i balearsnatura.com ).

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

TRANSPORT

-Hi ha servei d'autobús que surti de Lluc?

  • Tot l’any direcció Lluc - Inca ( L 330), línea del TIB
  • D’abril a octubre Lluc - Pollença - Sóller- sa Calobra ( L 354 i  L355), línees autocares Mallorca

*Més informació d’horaris i trajectes  a la web del TIB( Transport Illes Balears) i www.autocaresmallorca.com ( telèfon contacte autocares mallorca: +34 971 545696).

- Hi ha transport per tornar des de sa Calobra al Santuari de Lluc? 

 Hi ha transport públic (bus línea 355 Ca'n Picafort a sa Calobra) des del mes d'abril fins a octubre. La resta de mesos, només taxi.

Informació: www.autocaresmallorca.com // telèfon:  +34 971 545696

Telèfon taxi( Escorca): 608631707 ( Paco)

- Quin són els horaris dels vaixells que surten de sa Calobra i Sóller ?

Consultar horaris i preus : www.barcosazules.com // + 34 971 630170

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

SERVEIS

-Santuari de Lluc: Hospederia, preus, horaris de visites, dependències que es poden visitar, escolania dels blavets: info@lluc.net // http://www.escolanialluc.es/  //  http://www.lluc.net/ Telèfon Santuari:+34  971 871525

- Hi ha una piscina a Lluc ? Quins horaris  i preus té ? 

A Lluc, devora al jardí botànic, hi ha una piscina que s'obre a mitjans del mes de juny i es tanca el mes de setembre.

Està oberta tots els dies de la setmana a tot el públic de 10:00 h. a les 18:00 h. i el preu són 3€ (els menors de 9 anys no paguen (2019)).

- Quines tendes hi ha al Santuari de Lluc?

Botiga de queviures en general (pa, pastissos, fruita, beguda, oli, llonganisses, sobrassada, etc.), productes de neteja i d’higiene personal: Està oberta de dilluns a diumenge de 8:00 a les 14:00h.

Telèfon de contacte: 971 51 70 28

Botiga de souvenirs  “ Ses Mides “ oberta de dilluns a diumenge.

- Hi ha farmàcia al Santuari de Lluc?

 Hi ha una petita farmàcia devora l'ajuntament d'Escorca. Està oberta de dimarts a diumenge de 10:00 a 16:00 hores .

Telèfon: 971517101

- Quins restaurants i cafeteries hi ha al Santuari de Lluc ?

  • Restaurant Ca s'Amitger: 971517046
  • Restaurant sa Fonda: 971517022
  • Restaurant Es Guix: 971517092
  • Restaurant sa Font Coberta (actualment tancat): 971517024
  • Restaurant Coll de sa Bataia: 971517017
  • Cafè sa Plaça: 971517024
  • Restaurant Es Gallet: 971517007
  • Restaurant Escorca: 971 517095

- Hi ha restaurants a sa Calobra? 

  • Gastro Bar Torrent de Pareis: +34 971517069
  • Hotel  sa Calobra: + 34 971517016
  • Mar Azul: + 34  971 517066
  • Brisamar
  • Bar playa sa Calobra

Hi ha restaurants a Cala Tuent?

Es Vergeret: +34 971517105

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

REFUGIS

-Quins refugis hi ha al paratge Natural de la Serra de Tramuntana?

*Refugis gestionats pel Consell Insular de Mallorca: Informació i reserves: xarxaderefugis@conselldemallorca.net // http://www.serradetramuntana.net

*Refugis gestionats pel GOIB: Reserves online: pàgina web Ibanat ( Institut Balear de la Natura).  Altres consultes: ibanat@refugis.caib.es   telèfon informació + 34 971 177652 de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00 horas.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

ACAMPADES

- On es pot acampar?

IBANAT gestiona dues zones d'acampada públiques al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana:

  •  Sa Font Coberta, situada dins de l'aparcament del Santuari de Lluc. Places: +-200 tendes. Període de funcionament: tot l’any.Gestionat per: IBANAT. Reserves: directament el mateix dia al Centre d’Interpretació de Ca s’Amitger de 9:30 a 16:00h(no es fan reserves prèvies).
  • Es Pixarells situada al km 17 de la carretera Ma-10 direcció cap el poble de Pollença. Places: 22 tendes .Període de funcionament: tot l’any. Gestionat per: IBANAT. S'ha de fer una reserva prèvia telefonant al Centre d'Interpretació de Ca s'Amitger de 9:30 a 16:00 h: +34 971 517070/83 ( sol·licitar  mínim de 1 setmana d’antelació i un màxim de 2 mesos).

- Que es necessita per poder acampar?

Han de passar el mateix dia que vulguin acampar per les oficines de Ca s’Amitger de les 9:30 fins les 16:00h de dilluns a diumenge. Han d’emplenar un full de sol·licitud amb el nom, llinatges i DNI. La persona que es fa responsable del grup a de ser major d’edat.

-Quin preu tenen les acampades?

Han de pagar 5€ per persona i nit. Els menors de 14 anys no paguen.

-Es pot pagar amb targeta?

No es pot pagar amb targeta. S’ha de pagar en fectiu.

-Quins equipaments tenen les acampades?

Sa Font Coberta: banys i dutxes d’aigua calenta. Zona per poder torrar. Hi ha un endoll als banys però no hi ha més punts d’electricitat. Diferents aixetes d’aigua no potable, taules i bancs de fusta devora les torradores.

Es Pixarells: banys i dutxes d’aigua freda. Zona coberta per poder torrar amb dues taules i bancs de fusta. No hi ha electricitat. Punts d’aigua no potable.

-Es lloguen tendes per acampar?

No es lloguen tendes.Cada persona o grup ha de dur la seva tenda de campanya.

-Per poder accedir a les zones d’acampada cal abonar el pàrquing?

Sí, cal realitzar l’abonament del pàrquing per acampar a sa Font Coberta, però no al d’Es Pixarells.

-Es pot fer foc a les zones d’acampada?

Es pot fer foc a les zones habilitades a les dues acampades desde el 6 d’octubre fins al 30 d’abril. A la zona d’acampada de sa Font Coberta, segons la disponibilitat, es deixarà mig bidó perquè es pugui fer foc devora la tenda.

Segons el Decret 125/2007, de 5 d'octubre no es pot fer foc, ni utilitzar camping gas, ni cuines de butà des de dia 1 de maig fins dia 15 d'octubre a totes les àrees recreatives i zones d'acampada.

-Es dóna llenya per poder fer foc a les acampades?

Una vegada realitzat l’abonament per l’acampada es lliurarà un tiquet per persona que hagi realitzat l’abonament que es podrà canviar per estelles de llenya a la zona d’acampada de sa Font Coberta.

- On podem comprar llenya

Es pot comprar llenya els dissabtes i diumenges a la zona d'acampada de Sa Font Coberta.

Si no s’ofereix a la zona d’acampada, també es pot adquirir a Ca s'Amitger. 

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

ÀREES RECREATIVES

- Quines àrees recreatives hi ha a prop de Lluc?

  • Ca s'Amitger
  • Marjanor
  • Menut I
  • Menut II

- Les àrees recreatives es reserven?

Les àrees recreatives són d'ùs públic i no es poden reservar.

- És necessari demanar permís per fer foc a les àrees recreatives?

No és necessari demanar permís. Tanmateix està prohibit fer foc entre l’1 de maig i el 15 d'octubre.

- Es poden dur cans a les acampades i àrees recreatives?

  • A les zones d'acampada no es poden dur cans.
  • A les àrees recreatives han d’anar fermats.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

ALTRES

- Hi ha zones habilitades per a les autocaravanes o furgonetes camper?

Al Santuari de Lluc no hi ha cap espai habilitat en aquests moments per les autocaravanes o furgonetes camper, etc.

- Es pot nedar als embassament de Cúber i Gorg Blau?

No es pot nedar.

- Es pot pujar al  Puig Major?

És una zona militar i s'ha de demanar permís.

Telèfon per demanar permís: 971 637030 

- Es pot accedir al Far de Formentor?

A partir  de juny a setembre entre les 10:00 i les 19:00 hores no es pot accedir amb vehicle particular, només amb bus(L353) des de el Port de Pollença amb aturades a  l'hotel Formentor i al far.

Més informació: formentor.consellmallorca.cat

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

ITINERARIS

- Quines excursions es poden fer als voltants de Lluc?

  • Camí de sa Cometa des Morts ( itinerari circular, 2h  i, 3,6 km, dificultat baixa)
  • Volta a sa Moleta de Binifaldó (itinerari circular, 3 h. i 3,6 km, dificultat baixa)
  • Camí Vell de Lluc a Caimari (itinerari  anada: 2 h i, 7,12 km, dificultat baixa)
  • Pujada al Puig Tomir ( itinerari   anada i tornada al cim pel mateix camí 6h. i 12,4 km, dificultat alta) 
  • Puig Galileu (itinerari anada i tornada fins al cim pel mateix camí 5h  i  14 km, dificultat alta)
  • Camí Pixarells (itinerari anada i tornada, menys de 2 hores, i 4.25km
  • Camí Coma Binifaldó (itinerari anada i tornada:  menys de 2h i 4,6 km, dificultat baixa)
  • Pujada al Puig Massanella (itinerari circular 5 h. i 12 km, dificultat mitjana). S'ha de pagar per accedir a la finca privada: els residents menors de 12 anys 2€ i la resta 4€ ; els no residents menors de 12 anys 3€ i la resta 6€. 
  • Volta al Puig Roig (finques privades). Només es pot fer el diumenge (itinerari circular 6 h. i 21 km, dificultat mitjana)

- Per on hem d'anar per començar l'itinerari del Torrent de Pareis?

Es comença devora el restaurant Escorca al punt quilomètric ( 25,2  de la Ma -10).Hi ha dues zones d’aparcament. A l’altre costat del Restaurant d’Escorca, hi ha un portell d’on parteix un camí que davalla fins a una paret de pedres, vorejant aquesta paret deixam enrere un petit portell i giram a l’esquerra seguint un camí per dins l’alzinar, a la sortida del qual, davant nosaltres ja es veu clarament el torrent i el mateix camí ens conduirà fins el llit del torrent. 

- Quina dificultat té l'itinerari del Torrent de Pareis?

Es tracta d’una excursió de dificultat molt alta, sobretot en alguns passos. Per dur-la a terme amb seguretat és important anar acompanyats d’algun excursionista experimentat i coneixedor del torrent. Aquesta excursió és més assequible durant els mesos d’estiu, però les altes temperatures aconsellen iniciar la ruta tan prest com sigui possible i anar proveïts amb molt d’aigua. A l’hivern, en canvi, l’aigua que queda als gorgs la converteix en una ruta arriscada que obliga a dur equipament tècnic ( vestits de neoprè, calçat adequat…)

- Quan de temps necessitam per fer el Torrent de Pareis?

Des del restaurant Escorca fins arribar a sa Calobra unes 5h.

- Es pot fer el torrent de Pareis començant des de la platja de sa Calobra?

Sí que es pot realitzar, però la dificultad de realitzar l’itinerari és major. 

- Que es necessita per fer el Torrent de Pareis?

Cal anar acompanyat d’un excursionista experimentat i coneixedor del torrent.  Tenir bona forma física, dur el telèfon mòbil ben carregat i portar aigua suficient sobretot a l’estiu, calçat i vestimenta adequada (capell i protecció solar)  segons l’època de l’any . A l’hivern s’ha de calcular el temps de sol per no arribar a sa Calobra a les fosques i s’ha de portar equipament tècnic per fer barranquisme i per ficar-se a l’aigua (vestits de neoprè, calçat específic). No és recomanable fer el torrent de Pareis quan ha plogut o si les previsions meteorològiques són de pluja o desfavorables.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

BONES PRÀCTIQUES I RESTRICCIONS

-Hi ha un manual de bones pràctiques per el descens de Torrents ?

Hi ha un manual i es pot consultar a la pàgina web de Balears Natura 

-Quins torrents estan restringits segons el PORN?

Segons el PORN a l’annex I especifica les limitacions d’ús públic als torrents del paratge Natural de la Serra de Tramuntana pels quals es sol·licita autorització.

Es pot consultar el PORN a la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient i territori (http://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/paratge_natural_de_la_serra_de_tramuntana-21742/archivopub.do?ctrl=MCRST34ZI79514&id=79514)

-Hi ha un manual de bones pràctiques per l’escalada?

Hi ha un manual i es pot consultar a la pàgina web de Balears Natura 

http://balearsnatura.com/wp-content/uploads/2016/11/ESCALADA_alemany_DEF.pdf 

-Hi ha limitacions de zones d’escalada?

Segons el PORN a l’annex III es poden consultar les limitacions d’ús públic a les zones d’escalada. El PORN es pot consultar a la pàgina Web de la conselleria de Medi Ambient i territori (http://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/paratge_natural_de_la_serra_de_tramuntana-21742/archivopub.do?ctrl=MCRST34ZI79514&id=79514)

-Es poden obrir noves vies d’escalada?

Només es pot autoritzar l’escalada a les vies ja existents sempre que es trobim fora de les zones d’exclusió i que la propietat de la finca ho autoritzi.

-On puc pràcticar l’escalada?

Es poden consultar vies d’escalada : www.foracorda.com

Aquest enllaç és un llistat de les zones d’escalada prohibides però s’ha de tenir en compte que en els darrers mesos han revisat aquestes zones i han creat una aplicació per fer autoritzacions que està a punt de sortir. Per tant, aquest enllaç es quedarà obsolet (http://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/paratge_natural_de_la_serra_de_tramuntana-21742/archivopub.do?ctrl=MCRST34ZI273773&id=273773)

-Hi ha un manual de bones pràctiques per les curses ?

Hi ha un manual i es pot consultar a la pàgina web de Balears Natura 

  • Català: 

http://balearsnatura.com/wp-content/uploads/2016/11/CURSES_catal%C3%A0_DEF.pdf

http://balearsnatura.com/wp-content/uploads/2016/11/CURSES_alemany_DEF.pdf  

-Hi ha un manual de bones pràctiques per les rutes amb bicicleta de muntanya (BTT)?

Hi ha una manual i es pot consultar a la pàgina web de Balears Natura 

ESDEVENIMENTS

Juliol 2020
No event found!
Load More