PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La Serra de Tramuntana és una alineació muntanyosa d’uns 90 km de llargària que s’estén al nord de Mallorca.

Del seu relleu cal destacar més d’una dotzena de cims d’alçàries superiors a mil metres i constitueix un dels espais més emblemàtics de l’illa. Els materials predominants són els calcaris, que per interacció amb l’aigua han donat lloc a un paisatge singular i infinitat de formacions càrstiques.

Menut, Binifaldó, Son Moragues, Cúber, sa Coma des Prat, Mortitx, ses Figueroles, Míner Gran, sa Coma den Vidal, Gabellí Petit, Planícia… són finques públiques de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que formen part del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. La superfície del conjunt d’aquestes finques és d’aproximadament 4.000 ha.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Usos i activitats permeses:

  • La recol·lecció d'espàrrecs, bolets, fulla d'espart, garballó, fruits, entre d'altres per a consum familiar, llevat d'algunes zones del Paratge.
  • La recol·lecció de caragols i caragolins no endèmics per consum familiar, llevat d'algunes zones del Paratge.
  • L'activitat agrícola i ramadera tradicional.
  • Els petits horts familiars per al consum propi als voltants immediats de les edificacions existents.
  • La caça als terrenys constituïts en vedats i a les zones de caça controlada.
  • Les activitats recreatives i les esportives que no siguin de competició, llevat d'algunes àrees del Paratge, sempre que no impliquin l'emissió de renous i/o es realitzin camp a través.
  • La pesca recreativa des d'embarcació.
  • El busseig recreatiu i esportiu a l'àmbit marí del Paratge.

Usos i activitats que requereixen autorització escrita:

  • La filmació o la fotografia professional, especialment la de caràcter publicitari, com també l'enregistraments de vídeos per part de TV.
  • Les explotacions i concessions d'ús privatiu de les aigües.
  • La utilització de productes fitosanitaris en els casos de tractaments de plagues.
  • La recol·lecció amb finalitat comercial d'espàrrecs, bolets, fulla d'espart, garballó, fruits, entre d'altres.
  • La recol·lecció per a ús comercial de caragols i caragolins no endèmics.
  • La modificació de la coberta vegetal natural.
  • Els usos o activitats agrícoles i ramaderes no tradicionals.
  • L'escalada, el ràpel, el vol lliure, el descens de torrents, el barranquisme, i altres activitats de risc.
  • L'espeleologia.
  • Els projectes o iniciatives d'investigació científica.
  • La pesca submarina.
  • La captura de cigarra de mar (Scyllarides latus).
  • L'activitat de refugi de muntanya.
  • L'habilitació de senders, pistes forestals o altre tipus de vies vinculades a l'oferta d'ús públic o a l'eliminació de biomassa forestal residual.
  • Els concursos de tir no cinegètics a algunes zones del Paratge.

Usos i activitats prohibides:

  • La destrucció de minerals, roques i restes.
  • Les activitats que modifiquin rossegueres, rasclers, torrenteres, esquetjars i altres unitats i morfologies de modelat càrstic.
  • L'alteració de les cavitats subterrànies.
  • Les actuacions que puguin degradar significativament la qualitat del medi marí, els aqüífers, els torrents, els estanys i les fonts.
  • Els circuits esportius.
  • La pesca d'arrossegament, d'encerclament i amb palangre de superfície.
  • La captura o recol·lecció de la nacra (Pinna nobilis).
  • L'ancoratge sobre praderies de Posidonia oceanica i sobre fons de maerl.
  • Noves carreteres, rondes, nous vials i camins.
  • El trànsit rodat camp a través amb excepció del necessari per realitzar les tasques agrícoles i silvícoles.
  • L'ús de dreceres.
  • La introducció en els sistemes naturals d'espècies al·lòctones de flora i fauna que tenguin el caràcter d'invasores.
  • La utilització de productes fitosanitaris a algunes zones del Paratge natural.
  • L'aprofitament d'exemplars o poblacions de llorers, teixos, boixos, rotaboc (Acer granatense) i altres espècies pròpies de comunitats relictuals.
  • L'encesa de focs en terrenys forestals.
  • La navegació esportiva i d'esbarjo i la utilització de qualsevol tipus d'embarcació o mitjà flotant de vela o motor, a les zones de bany indicades.
  • Els bussejadors no poden portar en mà ni en les seves embarcacions instruments que es puguin utilitzar per a la pesca o extracció d'espècies marines.
  • L'alimentació de les espècies marines.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

    El principal objectiu de la declaració d’un espai natural protegit és la conservació dels seus valors naturals i culturals.
    La Serra de Tramuntana va ser declarada Paratge natural mitjançant l’Acord de Consell de Govern de 16 de març de 2007 (BOIB núm. 54 EXT).
    Amb una superfície de 62.403 ha terrestres i 1.123 ha marines, constitueix l’espai natural protegit de major extensió de les Illes Balears. El seu àmbit territorial inclou parcialment els termes municipals d’Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa.
    El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat mitjançant el decret 19/2007 (BOIB núm. 54 EXT), té com a finalitat l’ordenació general dels recursos i valors naturals, per la qual cosa estableix una zonificació (zones d’exclusió, d’ús limitat, d’ús compatible i d’ús general) i una regulació d’usos (permesos, autoritzables o prohibits).
    L’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana inclou el Monument natural del Torrent de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc (declarat pel decret 53/2003, de 16 de maig) i el Monument natural de ses Fonts Ufanes (declarat pel decret 111/2001, de 31 d’agost). A més, l’àmbit del Paratge natural inclou total o parcialment diversos espais de la Xarxa Natura 2000 (Llocs d’Importància Comunitària i/o Zones d’Especial Protecció per a les Aus), zones d’alzinar protegit i figures de protecció urbanística com l’ANEI Serra de Tramuntana, entre d’altres.

 

 

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Està situada al nord de Mallorca i ocupa part dels municipis d'Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa.

MAPA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La Serra es caracteritza per la diversitat del paisatge: els espais forestals, ombrívols o assolellats, constituïts per alzinars, pinars, carritxars i d’altres espècies, s’alternen amb els agrícoles, entre els quals cal destacar els oliverars.

Un dels aspectes més rellevants de la Serra és la seva riquesa vegetal, que inclou un elevat nombre d’espècies endèmiques de les quals n’hi ha que són extremadament rares i d’altres, com per exemple l’estepa joana (Hypericum balearicum), que tenen poblacions molt extenses. La Serra ha servit de refugi per a espècies com el ferreret (Alytes muletensis), i inclou una gran diversitat d’invertebrats endèmics, aus, espècies cavernícoles, etc.

El litoral de la Serra de Tramuntana presenta praderies de Posidonia oceanica, que juntament amb els fons de maërl i les comunitats de coral·ligen mereixen una atenció especial per la seva bellesa i bon estat de conservació.

L’activitat humana ha estat lligada a la Serra de Tramuntana des d’antic, i mostra d’això en són les marjades, les cases de neu, les torres de vigilància, les fortificacions i els aljubs, que constitueixen una part important de la nostra història.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

-Centre d'Informació del Paratge natural de la Serra de Tramuntana (Ca s'Amitger al terme municipal d'Escorca): Ctra. Lluc a Pollença s/n. Telèfons 971 51 70 83 / 971 51 70 70. Horari: obert tots els dies de la setmana de 9 a 16 h, excepte el dia de Nadal i cap d'any.

-Centre d'Educació Ambiental de Binifaldó.

-Refugis de muntanya. Al Gorg Blau, Cúber, Son Moragues, Coma de Binifaldó, Lavanor i el de la comuna de Caimari. Explicació més detallada en la secció refugis.

-Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR): consta de Centre de recepció i oficines, Banc de Llavors Forestals de les Illes Balears, Viver forestal, Aula polivalent, Centre de documentació forestal, Jardí Botànic i una aula d'interpretació del bosc (Caseta des Bosc). Telèfon: 971 17 66 74 / 628 93 89 79. Més informació: www.caib.es

-Zona d'acampada des Pixarells i de sa Font Coberta: Telèfon d'informació i reserves 971 51 70 70. Horari de reserva de dilluns a diumenge de les 9 a 16'30 h.

-Àrees recreatives: www.caib.es

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La xarxa de refugis del Govern de les Illes Balears està integrada per equipaments que permeten la realització de petites estades en contacte amb la natura. Els refugis tenen característiques i serveis diferenciats amb l'objectiu d'adaptar-se a les necessitats de tots els usuaris.

REFUGIS DE MUNTANYA
Refugi de Lavanor: www.caib.es
Refugi de Son Moragues: www.caib.es
Refugi de la comuna de Caimari: www.caib.es
Refugi de Cúber: www.caib.es
Refugi de la coma de Binifaldó: www.caib.es
Refugi del gorg Blau: www.caib.es
Cases de Binifaldó: www.caib.es

Per a consultar informació sobre els refugis: Visiti la plana web de l'IBANAT al següent enllaç www.caib.es

Per a reservar un refugi: Les reserves es realitzen online exclusivament a través de la plana web de l'IBANAT en el següent enllaç: www.caib.es

Per a consultes i aclariments telefonau al 971 177652 (de dilluns a divendres de 10 a 14 h)

El mapa general de refugis de Mallorca us el podeu descarregar al següent enllaç www.caib.es

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Les persones que no puguin accedir al medi natural, per qualsevol dificultat física o psíquica, poden sol·licitar fer un itinerari amb cadira Joëlette. Per més informació podeu consultar el fulletó en www.caib.es

Per elegir entre la nostra oferta d'itineraris es poden posar en contacte amb la informadora del Paratge, qui els suggerirà vàries opcions. (Telèfon de contacte: 971 51 70 83)

Per concertar la visita es poden posar en contacte amb els voluntaris de Creu Roja, amb un mínim de tres setmanes d'antelació. (Telèfon d'atenció al públic de la Creu Roja de 24 hores: 971 29 50 00)

La visita s'acordarà sempre que hi hagi voluntaris (o voluntàries) disponibles.

El préstec de la cadira és completament gratuït.

El projecte ha estat finançat íntegrament per l'Obra Social de "la Caixa".

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

       
  • Camí de les cases de Planícia
  •    
  • Itinerari de la font de s'Obi

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Camí de les cases de Planícia

Dificultad:Baixa
Distancia:3 km (només anada)
Duración:75 min
Requisitos:S'ha de fer a peu
Recomendaciones:Sabates còmodes
Temática:Paisagística, flora i fauna

Color:   

Aquest itinerari recorre la finca pública de Planícia, inclosa dins el Paratge natural de la Serra de Tramuntana, en el terme municipal de Banyalbufar. Va des de l'entrada de la finca situada en el punt quilomètric 90.2 de la carretera de Pollença a Andratx (Ma-ll) fins a les cases de possessió. Es pot connectar amb altres itineraris, especialment amb el de la font de s'Obi i el de l'aljub dels Cristians.

Etapas

Abans de començar el recorregut vos contam una mica d'història de la possessió. Planícia ja apareix documentada com a tal en el segle XIV. En el segle XV l'alqueria era propietat dels germans Jaume i Gregori Johan. Posteriorment passà a mans de Francesc Sunyer Colonúnes, cavaller i ministre inquisitorial. L'any 1732 era propietat del marquès de Campofranco. Sembla que a partir d'aquí la possessió eclosiona en l'abundor. Durant aquella època, a la possessió hi havia cases, tafona, molí de sang, un alambí per elaborar aiguardent i celler. Tenia hort i era dedicada a oliverars, garroverars, figuerals, vinyes i conreu de cereals. La vinya, sembrada per diferents llocs de la possessió, produïa fins a 20 somades de raïms. L'any 1938 a causa dels grans canvis socials i el progressiu declivi dels marquesos que ja havien anat seccionant la finca, la família Balle comprà Planícia i seguí amb la producció agrícola fins el segle XXI. Des del mes de febrer de 2009 la finca és propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del Ministeri de Medi Ambient, i és gestionada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.
El camí per arribar a les cases de possessió s'inicia a la barrera d'entrada de la finca, ubicada a la carretera. En tot moment heu de seguir el camí asfaltat. Els primers revolts transcorren per una zona d'alzinar i pinar. En el creuament amb el GR (sender de gran recorregut) que prové d'Estellencs el paisatge canvia i ja comencen a haver-hi els primers oliverars. Antigament el producte més significatiu a les possessions de muntanya era l'oli. Les oliveres centenàries es troben arreu de les nostres contrades. Es diu que foren els cartaginesos els qui ens ensenyaren l'art d'empeltar els ullastres, que creixen salvatges arreu de les nostres garrigues. Continuam caminant i a mà esquerra veim l'inici de l'itinerari de la font de s'Obi. Un poc més enllà de mig camí arribam al Camp Gran. Segons els padrins de Banyalbufar, aquest lloc pla, planura o planícia, dóna nom a aquesta possessió envoltada de muntanyes. Constitueix l'espai de conreu més gran de tot Planícia. Aquí hi havia les oliveres més velles de tota la finca. Amb els darrers senyors i coincidint amb el descens de producció d'oli, es varen arrabassar les oliveres per sembrar-hi pastures per a les ovelles. A mà esquerra veim el Porxo des Camp Gran, obert per un lateral. És una construcció de paret seca que ens pot servir d'aixopluc en cas d'un ruixat inesperat. Passat el Camp Gran, poc després de l'inici de l'itinerari de l'aljub dels Cristians, s'alcen tres pins vers (Pinus pinea), catalogats com a arbres singulars el maig de 2004. Dins la capçada hi cria una parella de mussols banyuts (Asio otus). A la partió dels sementers amb la zona de bosc, a una altitud de 420 metres, arribam a les cases. Des de la seva miranda es pot gaudir d'unes panorànúques excepcionals sobre la zona costanera de Banyalbufar, Estellencs, Andratx i sa Dragonera. Vora l'edifici central de les cases trobam altres dependències d'ús agrícola i, més separada ja dins el camí del Rafal, la casa de les Collidores edificada per tal d'allotjar-hi les collidores d'oliva que venien dels pobles del Pla.
Les cases de possessió es troben a un lloc privilegiat al bell mig del vessant de tramuntana de la mola de Planícia. Es conserven en bon estat i constitueixen un dels millors exemples de cases de possessió que resten a la Serra de Tramuntana. L'any 1636 les cases es distribuïen en les estances següents: tafona, cuina, sala i botiga d'oli. El nombre d'estances i la categoria dels mobles indiquen que antigament foren modestes. A l'actualitat les edificacions de Planícia són complexes i presenten una disposició allargada, amb la façana principal orientada cap al nordoest. L'alçat és de dues plantes, excepte sobre el portal, on només n'hi ha una coronada per una balustrada. El portal principal és d'arc rebaixat, flanquejat per dues finestres. Dóna accés a un vestíbul que condueix a una clastra petita i harmoniosa. Aquesta clastra coberta per un parral separa la casa dels senyors, a la dreta, més moderna, de la dels amos, a l'esquerra, més antiga. L'angle del fons esquerre de la clastra és ocupat per la cisterna.
Planícia és una de les possessions de Mallorca de més tradició olivarera. Pot presumir de tenir la seva pròpia tafona on, encara no fa molts anys, elaboraven l'oli que llavors distribuïen en el mercat. A la paret esquerra es pot observar la data de construcció de la tafona, l'any 1724, quan també s'edificaren les cases dels amos. En aquell moment era considerada una tafona moderna. Comptava amb dues bigues, fet que li conferia un més que destacat prestigi. Durant el segle XX, amb els germans Balle com a propietaris, el sistema es va mecanitzar per tal d'agilitar el procés d'elaboració d'oli. En aquesta tafona l'any 1944-45 es varen produir 12.794 litres d'oli. Aquesta es pot considerar una quantitat normal o més aviat baixa. Segons conta un informador, hi va haver un any de gran collita en què la quantitat d'oli envoltava els 72.000 litres. La botiga d'oli, adjunta a la tafona, té les piques de triar i el safareig per emmagatzemar el líquid.
Els noms propis de les nostres mesures antigues són els següents: En la tremuja hi cabien 16 barcelles d'olives, que constituïen una trullada; solien fer-se 8 trullades per dia i per biga; cada trullada solia donar 8 quartans d'oli; 4 quartans d'oli eren una mesura o 16 litres; 3 mesures feien un odre; i 2 odres componien una somada o càrrega. Tal volta en un futur sigui possible tornar a elaborar oli a la tafona de Planícia.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Itinerari de la font de s'Obi

Dificultad:Baixa
Distancia:3 km (nómes anada)
Duración:55 min
Requisitos:S'ha de realitzar a peu
Recomendaciones:Portau sabates còmodes
Temática:Paisatgística, flora i fauna

Color:   

Aquest itinerari transcorre per la finca pública de Planícia, inclosa dins el Paratge natural de la Serra de Tramuntana, en el terme municipal de Banyalbufar. Des de l'entrada de la finca s'ha de seguir l'itinerari camí de les cases de Planícia i després de 815 metres trobarem l'inici del nostre itinerari, que ens conduirà a veure la font de s'Obi per tomar a finalitzar al camí de les cases.

Etapas

Pocs metres després de començar el nostre itinerari entram dins un alzinar. Els boscos d'alzines (Quercus

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Menut

Es tracta de la primera finca pública de la CAIB, declarada l'any 1927, juntament amb la finca pública de Binifaldó. Ha estat declarada refugi de caça, per la qual cosa s'hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Al seu interior s'hi troba el Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR). Superfície: 358,84 hectàrees. Situació: es troba ubicada al municipi d'Escorca, al sector central de la serra de Tramuntana, dins la vall de Lluc, a l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: l'accés principal a la finca és la carretera Ma-10 de Lluc a Pollença i el tram asfaltat del camí de Menut fins a les cases de Binifaldó i el coll des Pedregaret. Coordenades: 39.829104,2.898331.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Planicia

La finca de Planícia fou adquirida pel Govern de les Illes Balears el febrer de 2009. La possessió de Planícia gaudeix d'una antiguitat considerable, ja que les cases apareixen esmentades al segle XIV. Destaca per la nidificació del falcó pelegrí i l'àguila calçada. També són nombroses les fonts que ragen dins la possessió. La més anomenada és la de sa Menta, una de les més importants del terme de Banyalbufar. El bosc de Planícia és un dels alzinars on es troba una major concentració de rotlles de sitja i barraques de carboner. Es parla de més de 150 rotlles, amb les seves barraques i diversos forns de pa. També hi trobam fins a set forns de calç a Planícia. És una finca d'especial interès botànic, amb riquesa d'endemismes i amb un gran número d'espècies de distribució reduïda. Destaquen l'estepa joana, l'eixorba-rates blanc, la didalera, la cossiada de penyal i l'eixorba-rates negre. Quant a la fauna, destaca la presència del ferreret, endèmic de l'illa de Mallorca. Superfície: té una extensió de 442 hectàrees. Situació: La possessió de Planícia està situada al municipi de Banyalbufar. Ocupa gran part del vessant nord-oest de la Mola de Planícia, ja que s'estén des del cim d'aquesta important elevació de 933 metres fins a la ribera de mar, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: l'entrada de la finca es troba en el punt quilomètric 90,2 de la carretera de Pollença a Andratx (Ma-10). Coordenades: 39.670728,2.49424.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Cúber

La finca pública de Cúber és considerada un dels espais més valuosos de les Illes Balears, i destaca a la seva zona central l'embassament del mateix nom. El Govern de les Illes Balears la va adquirir a l'any 1989 i actualment és també mont d'utilitat pública. Al 2001 Cúber va ser declarada refugi de caça, per la qual cosa s'hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Superfície: 362,6827 hectàrees, a les quals s'han d'afegir les 59,30 ha ocupades pel pantà de Cúber, propietat de l'Ajuntament de Palma. Situació: la finca pública de Cúber es localitza a l'extrem sud-occidental del municipi d'Escorca, al sector nord de la Serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: la carretera Ma-10 Pollença -Andratx travessa la finca pel seu extrem nord-oriental, cosa que permet l'accés rodat a la finca pública des de Lluc i des de Sóller. Entre els quilòmetres 33 i 34 es troben els dos accessos principals als usuaris de la finca: el primer a l'àrea recreativa de sa font des Noguer i camí de la canal, i l'altre, a l'aparcament de l'embassament, on s'accedeix al camí cap al refugi. Coordenades: 39.784664,2.789497

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Binifaldó

Es tracta de la primera finca pública de la comunitat autònoma, declarada l’any 1927, juntament amb la finca pública de Menut. La finca es troba declarada refugi de caça, per la qual cosa s’hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Superfície: 377,06 hectàrees. Situació: es troba ubicada al municipi d’Escorca, al sector central de la Serra de Tramuntana, dins la vall de Lluc, a l’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: l’accés principal a la finca és pel camí de Valldemossa a Son Gallard. Coordenades: 39.829104,2.898331.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Son Moragues

Superfície: 579,96 hectàrees. Situació: es localitza al sector occidental del massís del Teix al municipi de Valldemossa, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Dins els seus límits es troben el puig Caragolí, el puig des Boixos i el puig Gros, tots ells de més de 900 m. Com arribar-hi: l'accés principal a la finca és pel camí de Valldemossa a Son Gallard. Coordenades: 39.726993,2.634659.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca Pública de Mortitx

La finca pública de Mortitx fue declarada monte de utilidad pública en 1983, año en que su gestión quedó en manos del Gobierno de las Islas Baleares. La finca se encuentra declarada refugio de caza, por lo que se prohíbe cualquier modalidad cinegética. Superficie: 719,27 hectáreas. Situación: la finca pública de Mortitx se encuentra ubicada en el extremo costero más oriental del municipio de Escorca, en el sector norte del Paraje natural de la Sierra de Tramuntana. Como llegar: se accede a la finca pública por la carretera Ma-10 de Lluc a Pollença, en el km 10.3. Coordenadas: 39.887085, 2.902451.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de Sa Coma des Prat

La finca pública de sa Coma des Prat va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1989. Ha estat declarada mont d'utilitat pública i refugi de caça, per la qual cosa no es permet cap modalitat cinegètica. Superfície: 189,76 hectàrees. Situació: es localitza al centre del municipi d'Escorca, dins el sector nord del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: la finca pública no disposa d'accés rodat. S'hi pot arribar, des de la finca pública de Cúber, des de la finca pública de Tossals Verds o bé des de la finca pública de sa Mola de Son Massip. Coordenades: 39.792182, 2.82486.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública  de Míner Gran

La finca pública de Míner Gran va ser transferida des de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l'any 1984, mitjançant el Reial decret 1678/1984, d'1 d'agost, de traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. Un any abans havia estat declarada mont d'utilitat pública. La finca des de l'any 2001 es troba declarada refugi de caça, per la qual cosa es prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Superfície: 536,31 hectàrees. Situació: es localitza a l'extrem més oriental del municipi d'Escorca, amb una petita part dins els municipis de Pollença i Campanet, al sector nord del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar-hi: Coordenades: 39.83095, 2.926826.

PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Finca pública de ses Figueroles

La finca pública de ses Figueroles va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1997, amb l'objectiu d'adquirir terrenys per dedicar-los a la conservació del ferreret i del seu hàbitat. Actualment és també mont d'utilitat pública. Al 2001 va ser declarada refugi de caça, per la qual cosa no es pot practicar cap modalitat cinegètica dins els seus límits. Superfície: 272,58 hectàrees. Situació: la finca pública de ses Figueroles es localitza a l'extrem nord-oriental del municipi de Selva, amb una petita porció de terreny dins Escorca, al sector nord de la serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. Com arribar: la finca pública no disposa d'accés rodat. A peu s'hi pot arribar des d'Alcanella enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran. Coordenades: 39.807217,2.905884.

ESDEVENIMENTS

Novembre 2019
Desembre 2019
Des 21 2019

Ses Sínies de Galatzó

aparcament de la finca pública de Galatzó. Ctra. Es Capdellà a Galilea, Km. 2’2 (Calvià).
¡No hay eventos!