PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
S’Albufera de Mallorca fou declarada Parc natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988). És també Zona Humida d’Importància Internacional inclosa en el conveni de Ramsar i en la Xarxa natura 2000, com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i Lloc d’importància comunitària (LIC).
S’Albufera és la zona humida més extensa i important de les Illes Balears (2.036,23 ha), sobretot de prat, inclosa dins els termes municipals de Muro i sa Pobla. Té un origen molt antic i ha variat en extensió i característiques segons els canvis en el nivell de la mar. Part del prat s’originà a l’era terciària, però l’actual zona humida es va formar fa menys de 100.000 anys. Les dunes litorals són més modernes, d’uns 10.000 anys d’edat.
AlbuferaCAT_2020
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
L’horari de visita és de 9 a 18 h entre l’1 d’abril i el 30 de setembre, i de 9 a 17 h entre l’1 d’octubre i el 31 de març.
La visita ÉS GRATUÏTA però ES REQUEREIX UN PERMÍS que s’ha de sol·licitar al Centre de Recepció (obert de 9 a 16 h tot l’any, excepte el dia de Nadal i el de Cap d’Any). Les visites en grup requereixen un permís especial que s’ha de sol·licitar al Parc amb antelació.
Per a més informació, cridau al 971 89 22 50.
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
- Respectau la natura i els valors que han fet possible aquest espai protegit. No està permesa la recollida de plantes, flors, animals o les seves restes.
- Circulau sempre pels camins indicats, a poca velocitat amb les bicicletes i respectant la senyalització existent.
- No està admesa l’entrada de les bicicletes de més de dues rodes.
- Respectau l’horari de visita.
- Els renous molesten als animals i als altres visitants. Circulau en silenci.
- No es pot menjar dins els observatoris ni fer pícnics dins el Parc.
- No estan permeses les activitats esportives (Running, fúting, fer circuits eqüestres o de bicicleta de muntanya, etc.).
- No entreu amb animals domèstics (cans sobretot).
- En cas d’incompliment de la normativa, el personal del Parc pot revocar el permís de visita.
- Ús de drones i vehicles elèctrics (excepte bicicletes).
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
L’accés aS'Albufera és a peu o en bicicleta pel pont dels Anglesos. Es pot aparcar el vehicle a motor en els vials de les urbanitzacions properes o a l’aparcament habilitat per a aquesta finalitat vora l’entrada del Parc.
Al Parc arriben les línies de bus L351 i L352.
MAPA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies).
Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.
La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllumdemersum). A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal.
Hi trobam gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.
Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis). També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates.
Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).
D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals. Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles... i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.
AUS VISTES A S'ALBUFERA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
- Itinerari des Colombars
- Itinerari de Sa Roca
- Itinerari des Cibollar
- Camí d'Enmig - Ses Puntes
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
Itinerari des Colombars
Dificultad:Baixa
Distancia:1.325 m. (Només anada)
Duración:2,5 h
Recomendaciones:Calçat còmode
Temática:Ecosistemes halòfils, adaptats a altes concentracions de sal
El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques.
Etapas
Tot d’una que sortim del centre d’interpretació de Can Bateman ens trobam amb un pontet de fusta que travessa el canal des Sol, un dels principals canals del Parc, obert a la segona meitat del segle XIX, com molts altres canals, amb la finalitat de dessecar la zona inundada. Un autèntic exèrcit de 1.500 homes, procedents de tota Mallorca i de fora, va treballar a les ordres dels enginyers anglesos, transformant radicalment el prat fins que a l'any 1871 s'havien aconseguit dessecar 2.146 ha. Després de patir noves inundacions i salinitzacions, la majoria foren abandonades i tornaren al seu estat natural. L’aigua que discorre pel canal des Sol té dos orígens diferents: l’escorrentia superficial i les surgències freàtiques interiors. Per aquest canal es pot veure, de tant en tant, passar alguna anguila (Anguilla anguilla); un dels peixos més preuats i més característics de s’Albufera. L’anguila és pesca en aquest i altres canals amb la modalitat tradicional anomenada pesca amb cucada. Aquest mètode consisteix en capturar els peixos emprant una canya que té un fil del qual penja una esca feta només de cucs, sense hams. La voracitat de les anguiles permet estirar-les i treure-les de l’aigua, i dipositar-les amb habilitat dins un gambaner situat dins la sèquia, on es mantenen vives. El destí final de l’anguila és l’elaboració dels deliciosos plats típics de la comarca: espinagades, anguiles frites o ofegades, fideus o greixonera d’anguiles... que no falten mai per Sant Antoni a sa Pobla i a Muro. A més de l’anguila podem observar altres peixos com ara les llisses i els mújols, i també la carpa (Cyprinus carpio), espècie introduïda accidentalment al Parc que provoca importants desequilibris ecològics al medi aquàtic. Mogudes per l’escorrentia, trobam diferents plantes submergides com la coa de mart (Ceratophhyllum demersum) o l’herbei (Potamogeton demersum) que serveixen d’aliment i refugi a una munió de petits animals, i també a algunes aus aquàtiques com ara les fotges (Fulica atra), negres amb el bec blanc.
Seguint l’itinerari arribam al pont de Sa Roca, que travessa el Gran Canal. En aquesta zona es poden observar les profundes transformacions que va sofrir s’Albufera a finals del segle XIX: els ponts, els canals, els sifons...., infrastructures que servien per reconduir l’aigua, amb la finalitat de dessecar aquesta zona humida. Les comportes existents s’empren actualment per millorar la gestió de l’aigua de la zona humida. L’aigua recorre el Gran Canal, de 50 metres d’amplada i 2.700 metres de recorregut, fins arribar a desembocar a la mar per s’Oberta, on s’hi troba el pont dels Anglesos, de la mateixa època que el pont on ens trobem. Ambdós ponts són de cinc ulls. Estan construïts amb peces de marès sobre un fonament d’estaques de pi. Tenen una longitud de 110 metres i una amplada original de 5 metres. Els cinc arcs rebaixats tenen una llum lleugerament decreixent cap als extrems: l’arc central fa 9’30 metres, els dos intermedis 8 metres i els dos laterals 7’10 metres. El Gran Canal precisa una neteja periòdica, ja que els sediments aportats pels torrents el van omplint. L’obra de construcció del canal es va acabar l’any 1871. En aquests punts, ja ens hem de fixar amb la flora i la fauna que ens envolta. Els oms (Ulmus minor), amb les seves arrels, sustenten el substrat de les riberes que transcorren paral·leles al Gran Canal i que formen els camins principals de s’Albufera.Juntament amb altres espècies constitueixen el bosc de ribera, que a l’estiu ofereix una agradable ombra als visitants. Les aus aquàtiques que més fàcilment observarem a la zona són les fotges (Fulica atra) i el coll-blau (Anas platyrhynchos), l’ànnera més abundant i coneguda: el mascle destaca pel seu cap verd. La tortuga d’aigua (Emys orbicularis) pren el sòl, els dies de bonança, a les voreres del canal i, si aixequem el cap, l’imponent falcó marí (Falco eleonorae) ens mostra, a la primavera i a l’estiu, les seves arts de caça per agafar libèl·lules i altres insectes. En direcció cap el nord, recorrem el camí des Senyals. El seu nom el rep d’una comporta que hi havia a l’enfront, que dirigia l’aigua cap a Can Blau o cap a Sa Manegueta. Tenia dos colors, blanc i vermell, i segons com es col·locàs mostrava un color o un altre.
A només un centenar de metres del pont hi trobarem una petita plataforma d’observació, anomenada la plataforma des Cibollar. Aquesta plataforma d’observació va ser construïda per l’Associació Balear d’Amics dels Parcs i es troba al damunt del canal de Rec. El canal de Rec servia per a conduir i distribuir les aigües dolces de la font de Son Sant Joan pels conreus d’arròs o de cànem repartits per tota s’Albufera. Tenia 72 km de longitud, però actualment només es conserva, més o manco en bon estat, els trams paral·lels al camí de ses Puntes o al camí des Senyals. L’aigua era impulsada des de la font per una gran roda hidràulica moguda per un motor de vapor. Des de la plataforma podem observar amb facilitat la gran diferència de vegetació que hi ha a banda i banda del camí des Senyals. A la cara de ponent, on arriben les aigües més dolces, hi abunden les canyes (Arundo donax), el canyet (Phragmites australis) i la sesquera (Cladium mariscus). En canvi, a la part més propera a la mar, amb aigües més salabroses, hi són presents els joncs (Juncus spp), els tamarells (Tamarix spp ) i les salicòrnies, plantes adaptades a conviure amb importants concentracions de sal al seu medi. De les canyes i el canyet se n’aprofitaven totes les parts de la planta: les fulles, les rabasses i, especialment, les tiges, altes, endurides, llises i buides, usades amb profusió per la seva lleugeresa i resistència. Altres espècies que cal observar són la junça (Carex spp), el rossinyol gros (Acrocephalus arundinaceus) i la serp d’aigua (Natrix maura), molt abundant en aquest camí. La junça és una planta de fulles primes, estretes i flexibles. Les seves arrels tuberculoses són l’aliment de nombroses ànneres.
Seguint el mateix camí arribarem, passat 1 km, a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut. Els Colombars és una de les dues zones amb més nombre de llissers, conformat per una retícula de canals perpendiculars que el creuen de cap a cap. En ser una de les zones més inaccessibles de s’Albufera i amb grans llissers, constitueix el principal refugi per a la hivernada d’algunes aus aquàtiques. En aquesta zona i sobretot al Cibollar hi abunden les basses salabroses, de gran diversitat vegetal, on les comunitats de plantes es disposen en un mosaic complex, segons els petits canvis de relleu i de composició del sòl. Abunden joncs i canyets, i amb ells una espècie molt important, l’Scirpus maritimus, que fructifica a l’estiu i les llavors de la qual són un bon aliment per a les ànneres hivernals. A les basses salabroses hi ha molts d’invertebrats, presa de diversos aucells, com ara els rasclons, les ànneres i les aus limícoles: tiruril·los (Charadrius spp.), corriols (Calidris spp.), avisadors (Himantopus himantopus), juies (Vanellus vanellus), cegalls (Gallinago gallinago), entre d'altres. Ja al camí que s’endinsa pels Colombars, per damunt d’un pas fet amb fustes que permet caminar per zones inundades, arribarem fins a l’aguait dels Colombars. Aquest és el punt final del nostre itinerari (si bé encara ens quedarà la tornada). Des de l’aguait podem observar nombroses espècies animal i vegetals, i també l’anomenat malecó de Gesa, creat l’any 1979 quan s’instal·laren les canonades de refrigeració de la central tèrmica des Murterar. Entre les plantes que hi veurem destaquen la sosa dura (Arthrocnemum macrostachyum), el tamarell (Tamarix spp) i la salsona (Inula crithmoides). Entre les aus, cal parar atenció a l’àguila peixetera (Pandion haliaetus), el moretó (Aythia ferina) i les corpetasses (Phalacrocorax carbo). L'aguila peixetera és grossa i pesca mújols i llisses als canals i estanys més grossos. Les poques parelles que viuen a la costa nord de la Serra venen a pescar a les aigües tranquil·les de s’Albufera.
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
Itinerari de Sa Roca
Dificultad:Baixa
Distancia:760 m (Sólo ida)
Duración:1h y 30 min
Requisitos:-
Recomendaciones:El recorregut és pràcticament pla i s’ha de realitzar a peu. Al centre d'informació podeu consultar qualsevol aspecte per fer aquest itinerari. Aturau-vos-hi
Temática:Flora, fauna i paisatge
Aquest itinerari recorre la part central del Parc, una de les més diverses i riques. Es pot connectar amb altres itineraris, especialment amb el des Cibollar, si es vol tenir una idea molt bona dels diferents ecosistemes que hi ha a la zona humida.
Etapas
El recorrido empieza delante del centro de interpretación Can Bateman; se puede visitar antes o después del itinerario. Nos permitirá conocer la historia de S’Albufera y nos introducirá en sus principales características físicas y biológicas. El edificio de Can Bateman, junto con el resto de edificios administrativos del Parque, está situado en un punto conocido como "Sa Roca", centro neurálgico de S’Albufera. En el siglo XIX, una empresa inglesa montó la máquina de vapor más potente para desecar la zona húmeda de s'Albufera. Se trataba de una gran rueda hidráulica que permitía extraer el agua. Cerca instalaron gran parte de la maquinaria y los edificios necesarios para llevar a cabo dicha tarea. Más adelante, ya entrado el siglo XX, una importante empresa papelera edificó allí una fábrica de papel, que utilizaba carrizo y mansiega como materia prima. La fábrica de papel funcionó hasta el año 1966. Finalmente, con motivo de su compra por parte del Govern de les Illes Balears y de la declaración del Parque natural, Sa Roca se convirtió en el punto de concentración de los edificios administrativos, el centro de visitantes del Parque y las dependencias del personal. Desde Can Bateman debemos tomar un camino estrecho que parte a mano izquierda, en dirección sur. Este sendero, que sólo puede seguirse a pie, nos llevará al cabo de unos 150 metros hasta el observatorio de aves de Es Ras, financiado por el Consell de Mallorca, desde donde podemos realizar observaciones interesantes.
El observatorio domina una gran explanada conocida como Es Ras, donde la gestión con ganado ha conseguido abrir importantes superficies de aguas libres, aprovechadas en la actualidad por numerosas especies de flora y fauna. Aunque cueste creerlo, antes de que se soltara el ganado, este paraje era un cañizal alto e impenetrable. En Es Ras pastan diferentes tipos de ganado, sobre todo vacas de raza mallorquina. Esta raza estuvo a punto de desaparecer y aún hoy cuenta con una parte importante de su población en el Parque natural de S’Albufera. En invierno Es Ras se halla completamente anegado, pero suele secarse a principios de verano, para llenarse de agua nuevamente con las tormentas de septiembre. En los caminos que rodean Es Ras, en una zona protegida del ganado, se pueden ver algunas especies vegetales interesantes, como, por ejemplo, los álamos (Populus alba) y las zarzas (Rubus ulmifolius). Las dos nos acompañarán en nuestro itinerario. También veremos algún conejo (Orictolagus cuniculus), fácilmente observables en los atardeceres de primavera y verano en las zonas más secas. Casi prácticamente durante todo el año florecen los cinco en rama (Potentilla reptans). Los reconoceremos porque son pequeñas plantas rastreras de hojas serradas separadas en cinco folíolos y flores amarillas muy brillantes, que parecen enceradas. En las zonas anegadas veremos numerosas especies de animales, entre las que destacan las aves acuáticas. La garza real (Ardea cinerea) es un ave muy grande, de color gris, con el cuello y las patas muy largas, y el pico recto y poderoso, que pesca peces, cangrejos y ranas. Puede verse con facilidad durante todo el año. También durante todo el año puede verse el pato colorado (Netta rufina), ánade de coloración tostada, con la cara más clara. Esta anátida fue reintroducida en los años noventa del siglo XX, ya que la especie se había extinguido a principios del siglo XIX. En cambio, el pato cuchara (Anas clypeata) es casi exclusivamente invernal. Tiene el pico ancho y grueso, y abunda en las áreas abiertas y de aguas poco profundas. El macho tiene la cabeza oscura y los flancos rojos. Sin embargo, no sólo hay aves. En esta área son abundantes los invertebrados, como el cangrejo de río rojo (Procambarus clarkii), introducido accidentalmente en los años noventa. También es frecuente ver, a la puesta de sol, algún murciélago pequeño como por ejemplo Pipistrellus pipistrellus, el más abundante de todos. Vuela en grandes bandadas al atardecer y por la noche sobre las zonas pobladas de árboles, cazando insectos. Duerme de día en cuevas y grietas de edificios próximos a S’Albufera.
Siguiendo el itinerario, llegaremos hasta la colina de Sa Roca, a la cual se accede después de cruzar el pequeño puente de madera. En el puentecillo debemos fijarnos en la gran cantidad de peces y vegetales sumergidos que viven en el pequeño canal que lo atraviesa. Toda una red trófica compuesta por algas, plantas, insectos y otros invertebrados, peces, tortugas, culebras, ranas y aves buceadoras, se encuentra presente en las aguas de canales y lagunas. Una vez en lo alto de la pequeña colina de Sa Roca nos daremos cuenta de la verdadera extensión del Parque y de cuáles son sus ecosistemas principales. Además de Es Ras, podremos observar las grandes, casi interminables, masas de cañizo que se extienden hacia el interior, hacia los pueblos de Muro y Sa Pobla. Esos cañizales son uno de los grandes tesoros del Parque, donde viven especies protegidas, difíciles de ver en otros parajes. Es el caso del carricero tordal (Acrocephalus melanopogon), pequeño pájaro insectívoro, de colores grises y tostados, con una ceja blanca sobre su ojo. Sobrevolando los cañizales es frecuente ver las golondrinas (Hirundo rustica) y algún aguilucho (Circus aeruginosus). Las golondrinas se reúnen en grandes concentraciones (decenas de miles de aves) en el Parque cada otoño y primavera, cuando migran desde Europa hacia África, o en sentido inverso. En el cañizal, aunque a primera vista parezca que sólo hay cañizo, están presentes muchas otras plantas. Destacan, sin duda, la masiega (Cladium mariscus) y la correhuela mayor (Calystegia sepium). La masiega es una planta espesa, de hojas muy largas y delgadas, con pequeños dientes en los bordes que hacen que resulte una planta peligrosa al tacto. La correhuela mayor, es una enredadera vivaz, de hojas triangulares y flores grandes de color blanco, vive encima de las cañas y del cañizo. Florece en verano y en invierno se seca. La colina de Sa Roca fue levantada por los gestores del Parque con el material que se extrajo de la laguna de aclimatación, que puede verse a sus pies, mirando hacia los edificios administrativos. Esta pequeña laguna sirve para liberar los animales que se encuentran heridos o que necesitan pasar un tiempo de aclimatación antes de ser definitivamente liberados. Allí pueden verse algunas aves, así como ranas, tortugas y peces.
Siguiendo el itinerario, llegaremos hasta una encrucijada de caminos, justo después de pasar un primer canal, el canal de Es Sol, por encima del puente de Sa Roca. Si nos fijamos, veremos que a mano izquierda parte un camino estrecho, que va hasta un nuevo observatorio de aves, el observatorio del Canal Gran. Desde allí podremos disfrutar muy de cerca de las evoluciones de numerosos peces, como el mújol (Mugil cephalus), pez muy abundante en S’Albufera, que puede alcanzar el medio metro de longitud, con una gran cabeza que facilita su identificación. Acompañando los mújoles, podemos ver lisas y carpas, algún galápago y numerosas especies de aves, entre las que destacan por su abundancia las fochas (Fulica atra), las pollas de agua (Gallinula chloropus), los calamones (Porphyrio porphyrio) y diferentes especies de ánades. Tampoco será difícil ver algún zampullín chico (Tachybaptus ruficollis) y, si estamos en invierno, algún cormorán grande (Phalacrocorax carbo). En este observatorio acaba el itinerario. Se recomienda volver atrás unos metros hasta el puente de Sa Roca, por donde pasan los demás itinerarios del Parque. Es especialmente interesante seguir el itinerario de Es Cibollar, igualmente a pie. Dicho itinerario es un complemento perfecto de lo que acaba de ver, ya que se adentra en bosquecillos de olmos y extensiones de humedal salado, ecosistemas completamente diferentes a los que hemos recorrido hasta ahora.
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
Itinerari des Cibollar
Dificultad:Baixa
Distancia:725 m (Nómes anada)
Duración:1.5 h
Requisitos:Es fa a peu
Recomendaciones:Al centre d'informació podeu consultar qualsevol aspecte relacionat amb aquest itinerari. Aturau-vos-hi
Temática:Flora, fauna i paisatge
Aquest itinerari recorre, juntament amb el de Sa Roca, la part central del Parc, una de les més diverses i riques. És recomanable fer-lo amb calma, amb constants i llargues aturades als punts d’interès (aguaits, ponts, canals)
Etapas
El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques. L’edifici de Can Bateman, juntament amb tots els demés edificis administratius del Parc, es troba situat al que es coneix com Sa Roca, centre neuràlgic de s’Albufera. Al llarg dels darrers segles a Sa Roca s’hi han instal·lat diferents empreses. Al segle XIX, l’empresa encarregada de dessecar s’Albufera hi tenia muntada una gran roda hidràulica que permetia extreure l’aigua. Més endavant, ja dins el segle XX, una important empresa paperera va edificar-hi una fàbrica de paper, que emprava canyet i sesquera com a matèria primera. Amb motiu de la seva compra per part del Govern Balear i de la declaració del Parc Natural, Sa Roca passà a concentrar els edificis administratius, el centre de visitants del Parc i les dependències del personal.
Agafarem el camí que surt a mà dreta, cap el nord. Tot d’una ens trobarem amb un petit pont de fusta que supera el canal des Sol per dirigir-nos cap a la ribera del Gran Canal. Aquest és el canal principal del Parc, que el travessa de ponent a llevant fins arribar a la mar. Recull les aigües que li arriben pels torrents de Muro i Sant Miquel, dos del torrents més importants de tota l'illa. El Gran Canal no és d’origen natural. L’obra que el va construir va acabar l’any 1871. Anteriorment les aigües de s’Albufera desembocaven a la mar per l’estany dels Ponts i només ocasionalment trencaven per aquest punt. El Gran Canal precisa una neteja periòdica, ja que els sediments aportats pels torrents el van cegant. A la ribera del Gran Canal, als punts on el canyet (Phragmites australis) ens permeti acostar-nos a l’aigua, gaudirem de nombrosos peixos, com ara els mújol (Mugil cephalus), molt abundant a s’Albufera i que pot arribar al mig metre de llargària, amb un gran cap fàcil d’identificar. També hi veure’m llisses i carpes, alguna tortuga d’aigua (Emys orbicularis) i nombroses espècies d’aus, entre les quals destaquen per la seva abundància les fotges (Fulica atra), les gallinetes d’aigua (Gallinula chloropus), els gallfavers (Porphyrio porphyrio) i diferents espècies d’ànneres. Veurem algun setmesó (Tachybaptus ruficollis) i, a l’hivern, alguna corpetassa (Phalacrocorax carbo).
Seguint la ribera del Gran Canal fins a una cruïlla de camins, ens trobam a mà dreta amb el pont de Sa Roca, que travessa el Gran Canal. El pont de Sa Roca té una longitud de 110 metres i una amplada original de 5 metres. Els cinc arcs rebaixats tenen una llum lleugerament decreixent cap als extrems: l’arc central fa 9’30 metres, els dos intermedis 8 metres i els dos laterals 7’10 metres. En aquest punt, ens hem de fixar de nou amb la flora i la fauna que ens envolta. Els oms (Ulmus minor), amb les seves arrels, sustenten el substrat de les riberes que transcorren paral·leles al Gran Canal i que formen els camins principals de s’Albufera. Formen l’anomenat bosc de ribera. Les aus aquàtiques que més fàcilment observarem a la zona són les fotges (Fulica atra), fàcilment identificables pel seu color negre i el bec blanc, i el coll-blau (Anas platyrhynchos), l’ànnera més abundant i coneguda.
Creuat el Gran Canal ens trobam de nou amb una altra cruïlla de camins. En aquesta ocasió agafarem el més estret, que surt a mà dreta entre arbres que formen un dens bosc de ribera. Els bosc de ribera està format principalment, com ja hem vist, per oms (Ulmus minor), que creen una ombra a la primavera i estiu molt preuada pels visitants. Per desgràcia, la grafiosi, una malaltia fúngica, ha malmès molt la seva població, que està sent substituïda progressivament per altres espècies més resistents, com ara els ullastres (Olea europea var. silvestris). A més d’arbres i arbusts, cal parar esment a les petites herbes que creixen a l’ombra del bosc, com les allasses (Allium triquetrum) i les rapes (Arum italicum). A les soques d’alguns arbres i creix la gírgola dels polls (Agrocybe aegerita), bolet de color crema, molt apreciat a la comarca pel seu valor gastronòmic. Surt en grans quantitats desprès de les pluges de tardor i primavera. Entre el brancam del bosc una munió de petits aucells es deixen veure o, més sovint, ens delecten amb els seus cants. Aquí hi són molt abundants els rossinyols (Luscinia megarhynchos), a la primavera i estiu, i els rossinyols bords (Cettia cetti), durant tot l’any. La papallona del gram (Pararge aegeria) és molt abundant tot l’any al bosc de ribera. És terrosa amb tres ulls grossos a les ales del darrere. La blanqueta (Pieris spp) té una mida mitjancera, i coloració blanca general amb algunes motes i punts negres a les ales. És molt nerviosa i difícilment se la veu aturada. Per acabar, també cal tenir en compte els mamífers, amagadissos i mals de detectar pels seus costums crepusculars i nocturns, però que en aquest indret del Parc són abundants. A més de ratolins i rates, conills i rates pinyades, amb una mica de sort detectarem aquí al mart (Martes martes). Més bo de veure, si tenim paciència, és el mostel (Mustela nivalis), petit mamífer de color terrós amb la panxa blanca.
Seguint l’itinerari pel bosc de ribera, arribarem als dos aguaits Bishop, separats el primer del segon per un centenar llarg de metres. Els dos observatoris, dels primers que es construïren al Parc, dominen les grans extensions de prat salat des Cibollar. En aquesta zona la comunitat vegetal present és el salicornar, que es forma sempre a llocs de salinitat molt elevada. Aquí es veu molt bé la relació de s’Albufera i la mar, ja que l’aigua marina forma part de la capa freàtica i determina la salinització del sòl, ric en llims i argiles. A l’hivern, l’aigua de pluja s’hi embassa, i el terreny queda inundat o molt humit. A l’estiu l’evaporació és molt forta, i la sal queda a flor de terra, on de vegades és visible com una polsina blanca. Aquest cicle anual determina les adaptacions de les plantes. Les anuals són de cicle molt ràpid, de manera que germinen, floreixen i fructifiquen després de la inundació hivernal i abans de la salinitat estival. Les plantes perennes són gruixudes i disposen de poderosos mecanismes osmòtics per a obtenir aigua: són la cirialera (Sarcocornia spp), la sosa (Arthrocnemum spp), el ballester i alguns joncs.
A les basses primaverals i tardorals, s’hi apleguen molts de limícoles, i els tiruril·los i avisadors hi crien. Als salicornars hi ha els grans posadors col·lectius dels agrons. S’hi sent sovint el crit escandalós del rascló, i les ànneres hi són abundants i diverses durant l’hivern. L’avisador és una au limícola de cames molt llargues. Viu a zones salabroses i s’alimenta de cucs i larves d’insectes. Fa el niu sobre petits munts de vegetació i els polls caminen als pocs minuts de néixer. L’ànnera més petita que veurem aquí és la sel·la rossa (Anas crecca), que cria al nord d’Europa i passa l’hivern en quantitats considerables a les zones obertes de s’Albufera. El mascle té la cara verda i rosada, però la femella és terrosa. El rascló, de la mateixa família que les gallinetes d’aigua, és molt esquiu i difícil de veure però la seva veu és inconfusible: sembla un porcell que gruny i xiscla dins l’espessa vegetació. Dins les basses des Cibollar és freqüent un petit peixet americà introduït al segle XIX per la seva alimentació a base de larves de moscard, per ajudar a combatre la malària i el paludisme. És el moixò de moscard (Gambusia affinis holdbrockii). Un cop arribem al darrer dels dos aguaits, cal tornar enrera pel mateix camí. Es recomana fer la tornada en calma i silenci, ja que és tanta la diversitat d’espècies que viuen al bosc de ribera que s’hi ens hi entretenim una mica, de ben segur que veure formes de vida noves, no observades en l’anada.
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
Camí d'Enmig - Ses Puntes
Dificultad:Baixa
Distancia:11.5 km
Duración:3 h
Recomendaciones:Realitzau l'itinerari en bicicleta. Podeu consultar qualsevol aspecte relacionat amb l'itinerari al centre d'informació. Aturau-vos-hi
Aquest itinerari és el més llarg que es pot realitzar al Parc. Ens permet recórrer els diferents ambients que s’hi troben i prendre contacte amb part del patrimoni etnològic de s’Albufera. És un recorregut voltant quasi tot el Parc. El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques.
Etapas
Agafarem el camí que surt a la dreta, cap el nord. Després de travessar un pontet de fusta arribarem fins al pont de sa Roca, que travessa el Gran Canal. Des d’aquest pont ja ens hem de fixar amb la flora i la fauna que ens envolta. Els oms (Ulmus minor) sustenten el substrat de les riberes que transcorren paral·leles al Gran Canal i que formen els camins principals de s’Albufera. Formen l’anomenat bosc de ribera, que a l’estiu ofereix una agradable ombra. Les aus aquàtiques que més fàcilment observarem són les fotges (Fulica atra) i el collblau (Anas platyrhynchos). La tortuga d’aigua (Emys orbicularis) es deixa veure prenent el sol, i el falcó marí a la primavera i l’estiu. En direcció a la torre d’observació de la punta des Vent, recorrem el camí d’Enmig, que abans comunicava el poble de Sa Pobla amb la mar. El canyet (Phragmites australis) de les voreres és prim i pot arribar als 5 metres d’alçada. Es troba a zones d’aigua dolça i a l’hivern apareix sec, i reverdeix a la primavera. Hem de pujar a la torre d’observació que ens trobem al camí. Ens permet observar una panoràmica del Parc des d’un punt elevat, a més dels pobles de Muro i Sa Pobla. En aquest punt és on es troben els dos torrents (Muro i Sant Miquel) que davallen des de la Serra de Tramuntana i nodreixen d’aigua la zona humida. El mirador ens permet distingir la canya, del canyet i la sesquera. La canya (Arundo donax) és una gramínia llenyosa d’origen oriental, gruixuda i de 6-7 metres d’alçada. El canyet és autòcton, més abundant, però més prim. La sesquera (Cladium mariscus) és molt abundant, forma herbassars plens de fulles dentades que tallen com el càrritx. A l’estiu a les voreres dels canals, caçant, es pot veure l’agró roig (Ardea purpurea), de mida gran i coloració grisa i rogenca. S’alimenta de peixos, crancs i granotes. Les llises (Chelon labrosus), peixos molt abundants als canals, solen anar en grups nombrosos.
Després de l’aturada a la torre, continuem pel camí d’Enmig fins arribar a una barrera i a la zona dels ponts de ferro, mostres de l’arquitectura industrial del segle XIX a s’Albufera. Per davall el pont de Can Blau hi passa el torrent de Sant Miquel (hem d’anar molt en compte en aquest bocí, perquè es una carretera que du molt de trànsit). Seguint les indicacions, ens endinsem dins el camí que, deixant enrera el màstil meteorològic de GESA i les sèquies de Son Senyor i Son Amer, ens durà fins el pont de Son Carbonell, que supera el torrent de Muro. Aquest pont i l’anterior són els primers ponts de ferro de la història de Mallorca i foren fabricats a Anglaterra a partir del projecte de dessecació de 1866. Cadascun descansa sobre un fonament format per 200 estaques de pi. En aquesta zona encara es pot observar un sistema de conreu tradicional anomenat Veles (Sa Marjal). És un sistema d’horta construït sobre terrenys antigament anegats, que es guanyaven a l’aigua excavant sèquies i acumulant la terra extreta en parcel·les. En aquesta zona podem gaudir observant l’orquídia de prat (Orchis robusta) que floreix a la primavera a les zones embassades. Entre la vegetació podem observar l’esquiu toret (Ardeola ralloides), petit agró de color crema; si l’observem en vol, veurem les ales de color blanc immaculat. A l’hivern, un dels aucells més abundants és l’estornell (Sturnus vulgaris): els horabaixes és tot un espectacle veure els esbarts que omplen el cel, quan vénen a colgar-se dins el canyissar. Seguim el nostre recorregut pel camí dels Polls. El seu nom fa referència als arbres que ens acompanyen durant el camí: polls blancs (Populus alba) molt alts característics de voreres de canals i torrents perquè demanden zones amb molta humitat. Per l’altre costat ens acompanya la sèquia dels Polls, molt relacionada amb la font de Sant Joan (Muro), perquè la nodreix d’aigua dolça. Segurament trobarem bestiar pasturant al camí (no comporta cap perill, si no els molestem): es tracta de vaques i bous de raça autòctona mallorquina que d’una manera ecològica i sostenible controlen la vegetació perquè no creixi desmesuradament i, al mateix temps, redueixen el perill de propagació d’incendis.
Arribarem al pont de Sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del Parc, provinent de la font de Sant Joan. Ara convé que estiguem pendents de les indicacions, perquè ens endinsem per un dels camins rurals que envolten el Parc i on es veuen els usos agrícoles actuals de la perifèria i els sistemes d’extracció d’aigua del subsòl per regar els cultius mitjançant sínies. La passejada ens du a la zona de s’Amarador: el nom fa referència a l’antic estany existent en aquest lloc, en el qual s’hi amarava tot el cànem que es produïa a s’Albufera i voltants. A l’any 1991 es va procedir a dragar gran part d’aquest terreny abolit i es va recuperar un nou espai d’aigües lliures: la llacuna de s’Amarador. En aquesta zona hi creix en abundància la bova (Thypha dominguesis), planta que s’ha emprat tradicionalment per cordar les cadires. Després de gaudir de la llacuna de s ’Amarador, continuem la nostra descoberta pel camí d’en Pep. Això pot convertir-se en una desfilada d’aucells. El gallfaver (Porphyrio porphyrio) sovint es veu creuant el camí. És un aucell gros i rabassut, de coloració blava amb el bec vermell que viu dins el canyissar espès. Al segle passat havia desaparegut de la zona i als anys 90 fou reintroduït al Parc. La gallineta d’aigua (Gallinula chloropus) es deixa veure igualment pel camí. També ens pot cridar l’atenció un rapinyaire mitjancer i de coloració fosca sobrevolant el canyissar: es tracta de l'arpella (Circus aeruginosus).
Al final del camí, trobem la zona anomenada ses Puntes, formació de dunes fòssils a on es conformen diferents ambients: pinars, prat dolç i prat salat, conreus, restes d’usos i arquitectura agraris; el primer que es veu son les restes de ses cases de Ses Puntes. Aquesta és una zona on val la pena que ens hi fixem bé. S’hi veu el canal Riego ben conservat, i les plataformes d’observació de ses Puntes i d’Es Ras ens permeten observar, des d’un punt de vista elevat, la fauna que habita entre la vegetació. El Pinar de ses Puntes conserva pins (Pinus halepensis) que creixen sobre les dunes fòssils formant petites illetes de gran bellesa paisatgística i riquesa ecològica. Al turó de ses Eres, que rep el nom d’una antiga era de batre, que actualment no es veu, era a on es batia l’arròs conreat a s’Albufera. Hi ha algunes figueres (Ficus carica) que han nascut de les llavors que els aucells mengen i després escampen. Algunes són restes de les que foren sembrades en temps de conrear l’arròs. És un bon lloc per a l’estiu observar l’abellerol (Merops apiaster), aucell insectívor ple de colors. Viu a les zones on hi ha àrees arenoses, caçant libèl·lules i abelles. Fa el niu a forats molts profunds dins l’arena. A l’hivern migra cap a Àfrica per tornar la primavera següent. L’agró blanc (Egretta garzeta) és un aucell de mida mitjana, totalment blanc que cria des de fa pocs anys als pins. Ja entrem a la darrera fase del recorregut, enllaçant amb el camí principal d’accés al Parc. Just en aquesta cruïlla, hi ha el pont de Santa Margalida. Aquí podem optar per tornar cap al centre de recepció i visitar el centre d’interpretació si no ho hem fet abans, o anar en direcció a la sortida del Parc i donar per acabat el nostre passeig.
PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA
L’accés aS'Albufera és a peu o en bicicleta pel pont dels Anglesos. Es pot aparcar el vehicle a motor en els vials de les urbanitzacions properes o a l’aparcament habilitat per a aquesta finalitat vora l’entrada del Parc.
Al Parc arriben les línies de bus L351 i L352.
MAPA