EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES 2014 per commemorar el Conveni de Ramsar
El 2 de febrer de
1971 se celebrà la Convenció Internacional sobre les Zones Humides, en la
ciutat iraní de Ramsar a la vorera del Mar Caspi. En ella els diferents països
signaren el primer tractat del món relatiu a la conservació i l’ús racional de
les zones humides per tractar-se d’ecosistemes irreemplaçables i inclou
190.728.075 hectàrees de zones humides, distribuïdes en 160 països.
1971 se celebrà la Convenció Internacional sobre les Zones Humides, en la
ciutat iraní de Ramsar a la vorera del Mar Caspi. En ella els diferents països
signaren el primer tractat del món relatiu a la conservació i l’ús racional de
les zones humides per tractar-se d’ecosistemes irreemplaçables i inclou
190.728.075 hectàrees de zones humides, distribuïdes en 160 països.
Des de l’any
1977, cada any, se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides per commemorar
el Conveni de Ramsar.
1977, cada any, se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides per commemorar
el Conveni de Ramsar.
El Parc natural
de s’Albufera i els estanys de ses Salines estan inclosos dins la llista de
Zones Humides d’Importància Internacional creada per l’ esmentat Conveni. A
més, a les Illes Balears hi ha una setantena de zones qualificades com a
humides en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat recentment, una vintena
de les quals formen part dels Parcs naturals. En conjunt, ocupen una superfície
de 4.215 hectàrees i se’ls atorga la
màxima protecció possible segons la llei d’aigües.
de s’Albufera i els estanys de ses Salines estan inclosos dins la llista de
Zones Humides d’Importància Internacional creada per l’ esmentat Conveni. A
més, a les Illes Balears hi ha una setantena de zones qualificades com a
humides en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat recentment, una vintena
de les quals formen part dels Parcs naturals. En conjunt, ocupen una superfície
de 4.215 hectàrees i se’ls atorga la
màxima protecció possible segons la llei d’aigües.
2014 és l’Any
Internacional de l’Agricultura Familiar”i és per aquest motiu, que la Convenció
de Ramsar ha elegit “Zones Humides i Agricultura” com el tema per al DMH 2014. I
és una qüestió molt interessant i
polèmica ja que les zones humides estan
freqüentment vinculades amb l’agricultura
i la provisió d’aigua.
Internacional de l’Agricultura Familiar”i és per aquest motiu, que la Convenció
de Ramsar ha elegit “Zones Humides i Agricultura” com el tema per al DMH 2014. I
és una qüestió molt interessant i
polèmica ja que les zones humides estan
freqüentment vinculades amb l’agricultura
i la provisió d’aigua.
Les zones humides són infraestructures valuoses
per a l’agricultura. Els beneficis que les zones humides aporten són:
per a l’agricultura. Els beneficis que les zones humides aporten són:
-aprovisionament d’aigua dolça, aliments,
recursos vegetals com bova, canya, etc.
recursos vegetals com bova, canya, etc.
-crear sòls fèrtils i evitar la seva
erosió.
erosió.
-regulació del cicle de l’aigua, protecció
contra tempestes i inundacions (emmagatzemen els excedents d’aigua i permeten
la infiltració de les aigües pluvials)
contra tempestes i inundacions (emmagatzemen els excedents d’aigua i permeten
la infiltració de les aigües pluvials)
-valors estètics (paisatge), valors
recreatius (oci), científics (turisme ornitològic).
recreatius (oci), científics (turisme ornitològic).
Els impactes que l’agricultura pot ocasionar a les
zones humides són:
zones humides són:
-disminució de la
quantitat d’aigua a conseqüència d’extraccions abusives.
quantitat d’aigua a conseqüència d’extraccions abusives.
-disminució de la
qualitat de l’aigua a causa de les activitats agrícoles intensives que generen
una major càrrega de contaminants.
qualitat de l’aigua a causa de les activitats agrícoles intensives que generen
una major càrrega de contaminants.
-drenatge de les
zones humides per convertir-les en terres de cultiu per causa, per exemple, del
creixement demogràfic.
zones humides per convertir-les en terres de cultiu per causa, per exemple, del
creixement demogràfic.
TÉ DRET L’AGRICULTURA I LA CRIA DE RAMAT A AVANÇAR
EN DETRIMENT DE LES ZONES HUMIDES?
EN DETRIMENT DE LES ZONES HUMIDES?
Les zones humides
i l’agricultura interactuen contínuament i sempre hem de cercar el JUST EQUILIBRI per a què cap de les
dues en surtin perjudicades. La filosofia de
Ramsar gira entorn al concepte de “ús racional”.
i l’agricultura interactuen contínuament i sempre hem de cercar el JUST EQUILIBRI per a què cap de les
dues en surtin perjudicades. La filosofia de
Ramsar gira entorn al concepte de “ús racional”.
I què significa ús racional en
el context agrícola? Significa dur
endavant pràctiques agrícoles que:
el context agrícola? Significa dur
endavant pràctiques agrícoles que:
Minimitzin els impactes a les zones humides perquè són
ecosistemes de gran diversitat biològica i refugi per a la fauna.
ecosistemes de gran diversitat biològica i refugi per a la fauna.
Restaurin zones humides per brindar les seves funcions i
serveis característics als entorns agrícoles. Com són:
serveis característics als entorns agrícoles. Com són:
– generar recursos hídrics per a l’abastiment
d’aigua dolça.
d’aigua dolça.
– protegir-nos de
les tempestes.
les tempestes.
– contribuir en
la retenció de sòls fèrtils.
la retenció de sòls fèrtils.
-i, a més a més,
oferir un interès com element recreatiu i turístic.
oferir un interès com element recreatiu i turístic.
COM HEM CELEBRAT EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES
HUMIDES?
HUMIDES?
El dia 1 de
febrer de 2014 els espais naturals protegits de s’Albufera i el Parc Natural de
Mondragó a Mallorca, el Parc Natural de s’Albufera des Grau, a Menorca, i el
Parc natural de ses Salines a Eivissa i Formentera organitzaren les següents activitats:
febrer de 2014 els espais naturals protegits de s’Albufera i el Parc Natural de
Mondragó a Mallorca, el Parc Natural de s’Albufera des Grau, a Menorca, i el
Parc natural de ses Salines a Eivissa i Formentera organitzaren les següents activitats:
Parc natural de s’Albufera de Mallorca:
S’Albufera és la
zona humida més extensa i important de les Illes Balears (1646,48 ha) i pertany
als termes municipals de Muro i sa Pobla.
zona humida més extensa i important de les Illes Balears (1646,48 ha) i pertany
als termes municipals de Muro i sa Pobla.
Aquesta zona humida, com a focus de biodiversitat que
és, representa un recurs científic, recreatiu, econòmic i cultural de primer
ordre. És zona de pas, d’alimentació i d’hivernada per a nombrosíssimes aus
migratòries.
és, representa un recurs científic, recreatiu, econòmic i cultural de primer
ordre. És zona de pas, d’alimentació i d’hivernada per a nombrosíssimes aus
migratòries.
És per aquesta
raó que els ornitòlegs, Cristina Fiol i José Luis Martínez, feren una
demostració d’anellament científic, una tècnica fonamental per al coneixement
de les migracions de les aus, la seva ecologia i les seves dinàmiques
poblacionals.
raó que els ornitòlegs, Cristina Fiol i José Luis Martínez, feren una
demostració d’anellament científic, una tècnica fonamental per al coneixement
de les migracions de les aus, la seva ecologia i les seves dinàmiques
poblacionals.
Els participants
acompanyaren els ornitòlegs als filats on s’agafaren les aus i col·laboren en
els mesuraments de cada individu, que després serviran per completar una base
de dades a nivell europeu.
acompanyaren els ornitòlegs als filats on s’agafaren les aus i col·laboren en
els mesuraments de cada individu, que després serviran per completar una base
de dades a nivell europeu.
Finalment el grup
va anar a diferents aguaits del Parc per poder observar les aus que hi fan la
hivernada i que començaran a marxar quan arribi la primavera.
va anar a diferents aguaits del Parc per poder observar les aus que hi fan la
hivernada i que començaran a marxar quan arribi la primavera.
 |
| Cada hora s’ha de passar pels filats per recollir els aucells (Autor foto: Gaspar Guaita) |
 |
|||
| Observant les guies d’identificació que empren els anelladors (Autor foto: Gaspar Guaita) |
Al Parc natural de Mondragó
El taller realitzat
a Mondragó va consistir en identificar la flora i fauna dels estanys de ses
Fonts de n’Alis i el de s’Amarador. Els participants recolliren unes mostres utilitzant
eines com la màniga i el salabre i posteriorment les observaren amb lupes
binoculars.
a Mondragó va consistir en identificar la flora i fauna dels estanys de ses
Fonts de n’Alis i el de s’Amarador. Els participants recolliren unes mostres utilitzant
eines com la màniga i el salabre i posteriorment les observaren amb lupes
binoculars.
 |
| Els participants vessaren les mostres damunt safates per una primera observació (Autor foto: Biel Payeras) |
 |
||
| Ficaren les mostres dins botelles per posterior observació amb lupes binoculars (Autor foto: Biel Payeras) |
Amb les claus
d’identificació senzilles classificaren plàncton, insectes (com per exemple les
notonectes que neden damunt les seves esquenes o com els sabaters que caminen
sobre l’aigua) cucs d’aigua, crustacis i algues, gambúsies, caragolins, etc.
d’identificació senzilles classificaren plàncton, insectes (com per exemple les
notonectes que neden damunt les seves esquenes o com els sabaters que caminen
sobre l’aigua) cucs d’aigua, crustacis i algues, gambúsies, caragolins, etc.
Els participants,
nins majoritàriament, trobaren l’activitat molt interessant “perquè pareix que
no hi ha res i hi havia moltíssimes coses”. Eren curiosos, demanaven dubtes i
l’equip d’educació ambiental del Parc va quedar molt satisfet.
nins majoritàriament, trobaren l’activitat molt interessant “perquè pareix que
no hi ha res i hi havia moltíssimes coses”. Eren curiosos, demanaven dubtes i
l’equip d’educació ambiental del Parc va quedar molt satisfet.
Al Parc
natural d’Eivissa i Formentera
natural d’Eivissa i Formentera
Illa d’Eivissa
La visita guiada
fou per la finca de l’antic Prat d’en Fita inclosa dins del Parc. El propietari
explicà que l’agricultura en aquesta zona es veu influenciada per molts de
factors però principalment per la salinitat del sòl. Aquesta, a la vegada, es troba influenciada pel règim pluviomètric
que marca la major o menor entrada d’aigua del mar en el freàtic, però també
per altres factors que poden afectar l’aigua del subsòl com la construcció de
l’autovia de l’aeroport, així com altres derivats del creixement urbanístic de
la zona de Sant Jordi.
fou per la finca de l’antic Prat d’en Fita inclosa dins del Parc. El propietari
explicà que l’agricultura en aquesta zona es veu influenciada per molts de
factors però principalment per la salinitat del sòl. Aquesta, a la vegada, es troba influenciada pel règim pluviomètric
que marca la major o menor entrada d’aigua del mar en el freàtic, però també
per altres factors que poden afectar l’aigua del subsòl com la construcció de
l’autovia de l’aeroport, així com altres derivats del creixement urbanístic de
la zona de Sant Jordi.
El propietari
explicà la seva activitat agrícola en aquell espai, com funcionava el molí i el
seu origen i altres curiositats que agradaren molt als assistents. També
pujaren al molí.
explicà la seva activitat agrícola en aquell espai, com funcionava el molí i el
seu origen i altres curiositats que agradaren molt als assistents. També
pujaren al molí.
 |
| Vicent Forteza explicà els límits i particularitats de la parcel·la cultivada (Autor foto: José Miguel Romero) |
 |
| Vicent Forteza mostrà un gràfic de pluviometria i nivell freàtic de l’indret (Autor foto: José Miguel Romero) |
 |
| Els visitants recorreren la finca agrícola per dirigir-se cap a la zona humida confrontant (Autor foto: José Miguel Romero) |
 |
|
| El grup observà les aus a l’aiguamoll de sa Sal Rossa, annex a la zona agrícola visitada (Autor: José Miguel Romero) |
Illa de Formentera
El dissabte 8 de
febrer, es va realitzar un itinerari per la zona de l’Estany des Peix i es Estanyets
a Formentera. A pesar que la meteorologia no va ser favorable en la barca que
comunica Eivissa amb Formentera varen tenir sort en fer tot el recorregut amb
l’acompanyament de diverses aus aquàtiques. Això demostra la gran diversitat
d’espècies que visiten el Parc Natural.
febrer, es va realitzar un itinerari per la zona de l’Estany des Peix i es Estanyets
a Formentera. A pesar que la meteorologia no va ser favorable en la barca que
comunica Eivissa amb Formentera varen tenir sort en fer tot el recorregut amb
l’acompanyament de diverses aus aquàtiques. Això demostra la gran diversitat
d’espècies que visiten el Parc Natural.
Durant el
recorregut observaren gavines, corbs marins, una cama-verda, dos picaplatges
(un de gros i un de petit), dos ànecs blancs, una garceta i un agró.
recorregut observaren gavines, corbs marins, una cama-verda, dos picaplatges
(un de gros i un de petit), dos ànecs blancs, una garceta i un agró.
Això va permetre
parlar de manera extensa dels diferents tipus d’aus, de la importància de les
zones humides arreu de la mediterrània i de la utilitat d’aquestes zones per a
la conservació ecològica d’aquestes espècies aquàtiques.
parlar de manera extensa dels diferents tipus d’aus, de la importància de les
zones humides arreu de la mediterrània i de la utilitat d’aquestes zones per a
la conservació ecològica d’aquestes espècies aquàtiques.
 |
| Una participant fa observacions amb el telescopi (Autor foto: Catalina Torres) |
 |
| Els participants del grup observaren les aus (Autor foto: Catalina Torres) |
 |
| Grup de participants (Autor foto: Catalina Torres) |
Al Parc natural de s’Albufera des Grau (Menorca)
Enguany la
celebració del Dia Mundial de les Zones Humides es va realitzar amb la col·laboració
de la SOM ( Societat Ornitològica de Menorca ).
celebració del Dia Mundial de les Zones Humides es va realitzar amb la col·laboració
de la SOM ( Societat Ornitològica de Menorca ).
Va ser una
jornada per a tota la família en la que es va combinar l’anellament d’ocells
amb l’observació d’aus aquàtiques a s’Albufera.
jornada per a tota la família en la que es va combinar l’anellament d’ocells
amb l’observació d’aus aquàtiques a s’Albufera.
Una xerrada
introductòria sobre anellament així com la migració de la majoria dels ocells
hivernants que tenim a Menorca, va ser
el punt de partida d’aquesta activitat que va comptar amb una trentena de
persones de totes les edats.
introductòria sobre anellament així com la migració de la majoria dels ocells
hivernants que tenim a Menorca, va ser
el punt de partida d’aquesta activitat que va comptar amb una trentena de
persones de totes les edats.
 |
| Els participants a l’activitat van disfrutar de l’observació d’aus (Autor foto: PN des Grau) |
