RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

La zona humida litoral de s’Albufereta constitueix una de les joies de la badia de Pollença tant pel seu paisatge especial com pels valors ornitològics i botànics que conté.

La Reserva natural protegeix una superfície de 211 hectàrees i al seu voltant les 290 hectàrees de la seva perifèria de protecció tenen regulades algunes activitats i usos per evitarhi impactes indesitjats.

S’Albufereta fou declarada Reserva natural mitjançant el Decret 121/2001 (BOIB núm. 130, de 30 d’octubre de 2001) i quatre anys després va ser requalificada com a Reserva natural especial mitjançant la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). El Pla d’ordenació dels recursos naturals de s’Albufereta fou aprovat per Acord del Consell de Govern el 19 d’octubre de 2001 (BOIB núm. 130, de 30 d’octubre de 2001). Malgrat tot, d’ençà de l’any 1991 ja s’havia declarat Àrea natural d’especial interès a través de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears (LEN).

A més a més, s’Albufereta també forma part de la Xarxa Natura 2000, integrada per distints espais naturals europeus l’objectiu dels quals és contribuir a la conservació de les espècies i hàbitats naturals.

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

  • Tan sols s’hi pot circular per vials i camins existents sense abandonar-los.
  • La visita amb barca, a cavall o vehicles de motor dins de la de Reserva no està permesa.
  • Heu de mantenir net l’entorn i heu d’endurvos els fems que genereu durant la visita.
  • Els cans i moixos poden ocasionar danys en hàbitats tan singulars com aquest, per això no està permès dur-los a la Reserva natural.
  • Absteniu-vos de realitzar activitats esportives o de competició dins de la Reserva natural.
  • Està prohibida la recol•lecció de plantes, així com ocasionar molèsties a la fauna.
  • Les activitats constructives de qualsevol tipus requereixen llicència municipal prèvia

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

S'Albufereta està situada al nord de Mallorca, a la Badia de Pollença, dins els termes municipals d’Alcúdia i Pollença. Es pot arribar a la Reserva en transport públic des del Port de Pollença o Alcúdia, a través de la línia d’autobusos, o bé amb bicicleta o vehicle privat. En aquest darrer cas, el vehicle s’ha d’aparcar a la zona urbana més propera.

MAPA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

Com altres zones humides del Mediterrani, s’Albufereta és un enclavament d’importància vital per a les aus aquàtiques durant les migracions anuals. Així mateix, durant les rigoroses sequeres estivals pròpies del clima mediterrani les zones humides com s’Albufereta es converteixen en autèntics oasis per a moltes aus. La contemplació d’un grup de falcons de la reina (Falco eleonorae) caçant al capvespre o tenir la sort d’observar una àguila peixatera (Pandion haliaetus) són algunes de les grates recompenses per al visitant atent i silenciós. A s’Albufereta són abundants les comunitats vegetals pròpies de zones anegades i amb forta influència salina per la proximitat de la mar. Així, la vegetació dominant del paisatge de la Reserva són els prats de salicòrnies i tamarellars entre llacunes, torrents i canals. De fet, el bosc de tamarells que flanqueja el torrent del Rec és un dels més destacables de Mallorca. No menys destacables per la seva singularitat hidrogeològica són les fonts salobres de caudal variable dels Ulls del Rec dins el mateix llit del torrent. La presència de la planta endèmica Limonium alcudianum, que només creix en els salobrars de s’Albufereta i la veïna Albufera, així com l’única població de Balears d’una altra saladina, Limonium algarvense, juntament amb moltes altres espècies, atorguen a aquest lloc un destacat interès botànic.

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

Oficina de gestió: Horari de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Telèfon 971 892250.

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

       
  • Volta en bicicleta a s'Albufereta
  •    
  • Les platges de sa Marina i Can Cap de Bou

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

Volta en bicicleta a s'Albufereta

Dificultad:Baixa
Distancia:11,3 km
Duración:120 min

Color:   

Aquesta ruta fa la volta a la Reserva natural de s'Albufereta i la proposta és fer-la amb bicicleta. Permet gaudir d'una de les zones humides més importants i de més interès natural de l'illa. Al seu entorn, els paisatges agrícoles i ramaders I un elevat nombre de construccions tradicionals li confereixen un gran atractiu cultural, etnològic i natural. La bellesa dels tamallerars del Rec, el paisatge dels estanys, es Grau i la platja, segons les estacions, i la llum a trenc d’alba o la posta de sol..., certifiquen la singularitat i la bellesa de s’Albufereta i li atorguen una categoria especial entre les àrees protegides de la nostra comunitat.

Etapas

Des del nucli de sa Marina, la primera part del recorregut discorr pel carril de bicicletes paral·lel a la platja. Ben aviat arribam al pont des Grau. Ens ofereix un bon domini sobre la gola de s’Albufereta, molt canviant segons els temporals i les pluges. A primera hora del matí esdevé un bon observatori d’algunes aus aquàtiques -tiruril·los (Charadrius spp.), collverds (Anas platyrhynchos), agrons (Ardea cinerea, Egretta garzetta)...-, i ens regala bells enquadraments fotogràfics, amb la Serra com a decorat de fons. Destaquen les cases de s'Albufereta i els canals que permeten el desguàs dels torrents i dels estanys. Algunes de les síquies s'atribueixen a la mateixa companyia que intentà dessecar s'Albufera al final del segle XIX, mentre que una altra part important fou excavada durant la dècada del 1990, en un intent de proporcionar més superfície d'aigües lliures als collverds i afavorir-ne així la caça.
Més enllà del pont, als voltants del recorregut, observam redols de tamarells que floreixen entre la primavera i l'estiu, amb espigues denses de color rosa o blanquinós. Aquests arbrets són un dels trets singulars de la Reserva natural; suporten molt bé les elevades concentracions de sals. Per aquest motiu, els podem trobar des de la platja fins a la riba del torrent del Rec, on formen boscs de galería molt valuosos des del punt de vista paisatgístic i com a refugi d'una fauna diversa.
Al llarg de l'itinerari, sobretot si el feim durant la primavera o l'estiu, no ens passarà desapercebut el nombre i la varietat d'insectes. L'explicació cal trobar-la principalment en l'aigua abundant -imprescindible en molts de cicles vitals-; l'elevada productivitat vegetal, que dóna aliment a molts d’aquests insectes, i la combinació de prats amb aigües lliures, garrigues o bosquets. Durant les diferents etapes de la seva vida, els insectes tenen un paper de primer ordre en els ecosistemes de la zona humida. Cavallets del dimoni (Ischmura elegans), libèl·lules (Anax sp., Aeshna spp.), vespes papereres (Polistes gallicus) o cavalls de serp (Mantis religiosa)..., són alguns del depredadors més remarcables, mentre que les papallones es consideren les més atraients i bones de descobrir. Les més comunes són la blanqueta de la ravenissa (Pieris napi), la del gram (Pararge aegeria sardoa) i la reina (Vanessa atalanta).
A la primera cruïlla, a mà esquerra, ens separam de la costa pel camí d'Almadrava. A 1,6 quilòmetres de la mar, al costat dret, ens sorprendrà l’aparició de les restes d’un talaiot quadrat, construcció ciclòpia de l’època talaiòtica de la nostra prehistòria (900 aC-123 aC). Se suposa que la seva estructura era molt més elevada i monumental del que avui s’aprecia; probablement fou una de les construccions més significades d’un conjunt que fitava els Ulls del Rec i la proximitat del nucli proper de la Cisterna, els habitants del qual s'aprofitaven de l'abundància d'aigua, pesca i caça de la franja litoral de la badia de Pollença.
Uns 700 metres més endavant, abandonam el camí d'Almadrava per girar a l’esquerra; creuam el torrent i resseguim la ribera dreta del Rec, curs d'aigua gairebé permanent, alimentat pels Ulls del Rec. D'aquí raja, gairebé tot l'any, una barreja d'aigües dolces i salades que constitueix el principal nodriment de s'Albufereta, juntament amb la font de Mal Any i els torrents de Can Xanet i de Can Roig. Poc després, la carreterona ens situa vora el lloc on hi havia la resclosa que desviava l'aigua del jaç del torrent per aprofitar-ne la força i moldre el gra al molí d'Almadrava. Aquesta construcció singular –avui desapareguda- era probablement d'origen àrab. L'entorn del torrent del Rec és un bon observatori de les aus que, com les corpetasses (Phalacrocorax carbo) o els agrons (Ardea cinerea), atalaien amb paciència la pesca des de la vorera mentre fotges (Fulica atra) i gallinetes d’aigua (Gallinula chloropus) s'escolen entre les bardisses.
Passat el pontet sobre el torrent de la Font de Mal Any, prenem el primer forcall a mà esquerra, el camí del Bosc, que recorre les terres homònimes. Veurem nombroses casetes i sínies, més o menys ben conservades. És aquest un espai on encara queden petites propietats amb una notable activitat agrícola, lluny, això no obstant, de l’època en què el Bosc era conegut com el rebost de Pollença, on les cols eren el producte més conegut i preuat. Els conreus alberguen una avifauna prou coneguda com les caderneres (Carduelis carduelis), les mèrleres (Turdus merula), els teuladers (Passer domesticus), els xoriguers (Falco tinnunculus) o l’esplugabous (Bubulcus ibis). Arribam al camí des Braçals -part del camí Vell de Pollença a Alcúdia- en un entorn dominat pels conreus de secà de cereals i ametlerar. En el tram final del recorregut, passam per les àrees des Braçals i sa Barcassa i, ja a prop del nucli d’Alcúdia, descobrirem encara algunes velles pedreres de marès.

RESERVA NATURAL DE S’ALBUFERETA

Les platges de sa Marina i Can Cap de Bou

Dificultad:Baixa
Distancia:1,1 km - 2,3 km
Duración:1 h

Color:   

Una passejada per la franja litoral de s'Albufereta ens permet entrar en contacte amb un entorn peculiar, la vorera de mar, un món fronterer, sorprenent, on la força de les onades i els vents afaiçonen un paisatge sempre nou. Sobre la platja, els testimonis d'un món submarí: les praderies de posidònia de la badia de Pollença. Algues, closques i copinyes parlen d'un ecosistema essencial per mantenir les nostres platges i la biodiversitat de la Mediterrània.

Etapas

Escollim com a punt de partida del nostre passeig el petit nucli residencial de sa Marina, a l’extrem sud de la badia de Pollença. La nostra intenció és recórrer la vorera marina, en paral·lel a la carretera que uneix Alcúdia amb el Port de Pollença. A prop del punt quilomètric 65,800 de la carretera Ma-2220 veurem un accés directe a la platja. En trepitjar-la, ens adonarem del color grisós de l’arena. Al llarg d’aquest arenal és ben probable descobrir algun agró blanc (Egretta garzetta) o algun esbart de tiruril·los eixerits i menuts (Charadrius dubius), algunes gavines de potes grogues (Larus michahellis), o la de bec vermell (Larus audouinii), o potser alguns corbs marins (Phalacrocorax aristotelis) de pas, volant baix.
A primera línia, les onades delimiten un espai on la presència vegetal és pràcticament nul·la, si n’exceptuam les restes de posidònia. Rere aquesta zona, els vents, la salinitat, la forta insolació i l'arena mòbil -on l'aigua s'escola i s’evapora amb molta facilitat- conformen un medi poc acollidor per a la vida vegetal que, això no obstant, aconsegueix colonitzar-lo. Petites gramínies col·laboren a fixar les dunes, i s'ancoren amb una extensa tija subterrània -rizoma-, de la qual surten noves arrels i tiges. Ja més enrere compleix la mateixa funció el borró (Ammophila arenaria) -de més grans dimensions-, que és acompanyat per altres espècies amb estratègies particulars i que n’afavoreixen la pervivència: el lliri de mar (Pancratium maritimum), amb un bulb soterrat per emmagatzemar nutrients; el rave de mar (Cakile maritima), amb arrels llargues i desenvolupades; el card marí (Eryngium maritimum), punxegut i molt atractiu per als insectes; la lletrera marítima (Euphorbia paralias), amb làtex irritant… Al llarg del recorregut, a prop de la carretera, veurem qualque exemplar de tamarell (Tamarix sp.). Són arbrets caducifolis que poden arribar a superar els quatre metres d’altura, amb l’escorxa vermellosa i les fulles petites. Floreixen entre la primavera i l’estiu amb espigues denses de color rosa o blanquinós.
Continuam avançant per la vorera de mar. Després dels temporals, podrem veure l’arenal cobert de Posidonia oceanica, anomenada popularment alga, encara que sigui una planta marina, herbàcia, amb tija, arrels i fulles que poden arribar a fer 50 centímetres. En mesclar-se les restes de la posidònia amb l'arena, es formen les conegudes pilotes. Tradicionalment, l’home ha recollit la posidònia per adobar els camps. Aquesta recol·lecció era especialment important quan no s’utilitzaven els adobs químics i la posidònia era, juntament amb els formiguers, els fems d’animals o la rotació dels conreus, l’única manera de millorar la fertilitat dels sembrats. Avui se sap que els resultats no són del tot òptims, ja que els nutrients de la posidònia s’incorporen lentament a la terra i en provoquen un cert grau de salinització. La posidònia protegeix l’arena de l’embat de les onades; la normativa de la Reserva en regula la retirada per conservar la platja. S’evita la retirada de posidònia durant l’hivern i l’ús de maquinària pesant.
A poques passes de les darreres cases de sa Marina es localitza el pont des Grau. L'obertura al mar de s'Albufereta ens proporciona belles imatges de l’entorn. En moments de crescuda del torrent la platja ueda trencada i el pont és l’únic pas factible. Els aiguamolls tenen en aquest punt un gruix de fang de gairebé 5 metres, i el pont, de 40 metres de llarg, es va haver d'ancorar sobre pilons de formigó. El pont des Grau, juntament amb el que s’aixeca a la gola del torrent de Sant Jordi, més al nord, permeté completar el projecte de carretera costanera entre el Port de Pollença i Alcúdia. Aquesta era una reivindicació històrica dels veïnats per evitar fer tota la volta a l'àrea humida per terra ferma. L’obra s'inicià, tardanament i per interès estratègic, durant la Guerra Civil. La carretera fou construïda per presoners republicans com a mà d’obra forçada, però les obres -entre les quals hi hagué el pont- no conclogueren fins que va acabar el conflicte, quan ja es tenia present la idea que aquesta seria una ruta de gran interès turístic.
Continuam la trescada per la platja, que en aquest tram es coneix com a platja de Can Cap de Bou. Al llarg d’aquest litoral es construïren uns quants nius de metralladores que configuraven una línia de defensa de la costa de Mallorca durant la Segona Guerra Mundial, per tal de fer front a un possible desembarcament dels aliats, fet que mai no es va produir. Més enllà des Grau, la platja es redueix en amplària; el trànsit per la vorera es fa difícil i ben aviat ens veurem obligats a fer un tram del recorregut seguint la carretera. La construcció d’aquesta via va destruir el sistema dunar i va alterar la dinàmica natural de la platja. Ran de mar trobarem sovint qualque pescador de canya, llançant o grumejant, amb el cos mig submergit. Cap al final del recorregut, ja a prop del complex hoteler, són abundants, entre els blocs que defensen la carretera, el fonoll marí (Crithmum maritimum) i la saladina (Limonium spp.), amb floretes tirant a color lila i tiges fines, sovint visitada per la papallona dels cards (Cynthia cardui).
Aquest entorn constitueix un dels paisatges més lloats de Mallorca. A l’extrem sud de l’horitzó, la badia està tancada per la península d’Alcúdia, on s’identifiquen les urbanitzacions costaneres del corral d’en Bennàsser i es Barcarès, els perfils de la ciutat d’Alcúdia i els relleus culminants, la talaia de la Victòria i la penya des Migdia. Al nord, distingim el Port de Pollença i la punta de l’Avançada, amb el rerefons de la península de Formentor. Cap a l’oest podem admirar les elevacions més pròximes de la serra de Tramuntana: el puig de Maria, el puig Gros de Ternelles, la cuculla de Fartàritx, i els puigs de Ca de Miner, Tomir, Massanella... Podem acabar l’itinerari en arribar al complex turístic o allargar la visita per la platja de Can Cap de Bou fins al quilòmetre 63 de la carretera de Ma-2220, a prop de la cruïlla del camí d’Almadrava.

ESDEVENIMENTS

No hi ha Esdeveniments!