PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Aquest espai natural protegit inclou una gran diversitat d’ambients amb major o menor grau d’intervenció humana: zones humides, terrenys agrícoles i ramaders, boscos, un litoral amb penya-segats i platges, illots i zona marina.

El Parc natural de s’Albufera des Grau va ser declarat mitjançant el Decret 50/1995, de 4 de maig, després d’anys de mobilitzacions socials que demanaven la protecció de la zona. L’any 2003 s’amplien els límits del Parc fins a ocupar un total de 5.006,7 ha, tant marines com terrestres, i es declaren cinc reserves naturals (les illes d’Addaia, s’Estany, bassa de Morella, es Prat i l’illa d’en Colom) amb l’objectiu de conservar els indrets especialment sensibles i amb valors de gran interès. A més, gairebé tota la zona està inclosa dins una Àrea natural d’especial interès (ANEI), forma part de la Xarxa Natura 2000 i és nucli de la Reserva de la Biosfera.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Dilluns, divendres, dissabte i diumenge: de 9 a 15 hores Dimarts, dimecres i dijous: de 9 a 17 hores Aquest horari es mantindrà tot l'any. En el centre de recepció podeu visitar l’exposició permanent “S’Albufera des Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera“.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

  • Passejau en silenci pels itineraris i camins adaptats a tal efecte, així evitareu molèsties als altres visitants i a la fauna.
  • Cal tenir en compte que la major part del Parc és privat i hi ha diverses explotacions agrícoles i ramaderes on no s’hi pot molestar.
  • Demanau autorització per a visites organitzades o per a grups de més de 25 persones.
  • No trepitgeu les dunes. No circuleu amb vehicles a motor, bicicletes o cavalls a les platges i a les dunes.
  • No fondegeu embarcacions damunt posidònia.
  • No hi faceu foc sense autorització ni hi acampeu.
  • No agafeu pedres ni lloses de cap zona del Parc.
  • No arrabasseu plantes ni molesteu a la fauna.
  • No passegeu animals de companyia per les zones de protecció estricta i de conservació predominant com Favàritx i l’entorn de s’Albufera.
-No practiqueu la pesca submarina sense l'autorització específica del Parc.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

El Parc natural de s’Albufera des Grau està situat a l’est de l’illa de Menorca, als termes municipals de Maó i Mercadal. Aquelles persones amb mobilitat reduïda poden sol·licitar una cadira Joëlette i s'acordarà la visita sempre que hi hagi voluntaris disponibles.

MAPA

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

L’ullastrar ocupa totes les zones interiors del Parc, excepte les fondalades més humides, les àrees inundades i la franja litoral. Aquesta formació densa i espessa està dominada per l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i l’acompanyen espècies com la mata (Pistacia lentiscus) i l’aladern de fulla ampla (Phillyrea media) i, als costers més secs i pedregosos, la mula (Euphorbia dendroides). Allà on la profunditat del sòl o l’orientació permeten una major humitat, hi ha petites clapes d’alzinar i, a les zones inundades, hi creix la vegetació higròfila. A les platges trobam vegetació dunar ben desenvolupada i al litoral rocós, els socarrells, conjunt d’espècies espinoses amb forma de coixí, morfologia condicionada pels esquitxos de la mar i el vent. Aquests socarrells formen part de les comunitats vegetals amb major nombre d’endemismes de Menorca. El Parc destaca per la diversitat d’aus. Hi ha espècies aquàtiques com les anàtides, les fotges, els cagaires; a més de rapinyaires com l’àguila peixatera, el milà o el soter. Entre els rèptils i els amfibis, hem de destacar la sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordi), endèmica de Mallorca i Menorca i present exclusivament als illots, on s’ha anat diversificant en subespècies. A més, hi ha altres espècies interessants com ara el calàpet, la reineta, les tortugues de terra i d’aigua, la sargantana italiana o la serp de garriga i la blanca. Entre els mamífers destaquen els carnívors, com ara el mostel o el mart, insectívors com l’eriçó o la rata aranyera, a més de rosegadors com la rata cellarda. El Parc compta amb una franja de medi marí on hi ha representats fons de diferents tipus. A les zones de fons tous dominen les praderies de posidònia. A les cales tancades i poc profundes apareixen unes altres comunitats com ara les de Cymodocea i Zoostera, plantes marines molt escasses a la Mediterrània Però també hi ha fons rocosos amb interessants comunitats d’algues. A tots dos tipus de substrat podem trobar diverses espècies de peixos i invertebrats.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

A l Parc estan ben representats diferents elements del patrimoni cultural de Menorca. La riquesa d’elements arqueològics (talaiots, navetes, taules…) i etnològics (parets seques, barraques…) és testimoni de la convivència de l’ésser humà amb la natura en aquesta zona des de temps prehistòrics. Algunes cases de lloc són representatives de l’arquitectura tradicional menorquina.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Formen part de l’àmbit del Parc unes comunitats agroforestals en bon estat de conservació, on l’acció humana ha afavorit un ambient d’una gran biodiversitat vegetal i animal. Aquestes comunitats estan constituïdes per camps de pastura extensiva de bestiar boví i oví, camps de farratge i cereals d’hivern per alimentar el bestiar i camps en guaret, alternats amb zones d’ullastrar més o menys esclarissat. El conjunt de comunitats forma un mosaic paisatgístic on la diversitat d’hàbitats afavoreix la coexistència de multitud d’espècies de flora i la seva fauna associada. Així, la diversitat actual és fruit d’un equilibri en el qual el manteniment de l’activitat ramadera ha tengut un paper decisiu.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

  • Centre de recepció-interpretació Rodríguez Femenias: carretera Maó – es Grau Km 3,5 desviació Llimpa. 07710 Maó. Telèfon 971 17 77 05 / 609 601 249. Fax 971 352148. Horari d'oficina: de dilluns a divendres de 9 a 15 h. És també la seu de l’oficina de gestió del Parc.
  • 2 observatoris d’aus.
  • Habitatge per investigadors Rodríguez Femenias.
  • Laboratori.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Les persones que no puguin accedir al medi natural, per qualsevol dificultat física o psíquica, poden sol·licitar fer un itinerari amb cadira Joëlette. Per més informació podeu consultar el fulletó en www.caib.es Per elegir entre la nostra oferta d'itineraris es poden posar en contacte amb el personal del Parc, qui els suggerirà vàries opcions. (Telèfon de contacte del Parc: 971 35 63 02) La sol·licitud de la cadira s'ha de fer almenys amb tres setmanes d'antelació. La visita s'acordarà sempre que hi hagi voluntaris (o voluntàries) disponibles. El préstec de la cadira és completament gratuït. El projecte està finançat íntegrament per l'Obra Social "la Caixa".

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

       
  • Sa Gola
  •    
  • Santa Madrona
  •    
  • Mirador de cala Llimpa

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Sa Gola

Dificultad:Baixa
Distancia:1.70 km
Duración:45 min
Requisitos:(English) The trail is flat and can be followed on foot. There is access for visitors with limited mobility in the areas around Sa Gola
Recomendaciones:Es pot fer a peu. El camí és pla i els limítrofs de la zona de Sa Gola són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda
Temática:Paisajística, flora i fauna

Color:   

Aquest itinerari recorre el canal de sa Gola i la zona dunar de la platja des Grau. És molt agradable fer-lo a l'estiu per l'ombra del pinar i per la proximitat a la mar.

Etapas

L'itinerari comença a l'aparcament del camp de futbol ubicat devora el nucli costaner des Grau. Des d'aquí hem de caminar uns 200 metres per la carretera de Maó as Grau fins que trobam un desviament a mà dreta, on, envoltada de tamarells, trobam una barrera d'ullastre. Si hi arribau amb bicicleta, hi trobareu un lloc per deixar-la. Sa Gola és el nom que rep un petit canal que connecta s'Albufera des Grau amb la mar. Un pont de de pedra la creua just a l'inici de l'itinerari. Davall del pont hi ha una de les comportes que regulen el flux d'aigua entre s'Albufera i la mar. Antigament aquesta regulació tenia finalitats pesqueres; actualment, la gestió està enfocada a la conservació de la llacuna. Amb les comportes es poden regular els nivells d'aigua (importants per a la supervivència de la vegetació subaquâtica), els rangs de salinitat (determinants per a la composició del plàncton i dels macròfits) i la connexió amb la mar (essencial per a la migració dels peixos). D'aquesta manera, l'ecosistema és idoni per a una gran varietat d'espècies animals i vegetals. Aquesta gestió s'ha fet imprescindible, ja que la sobreexplotació de l'aqüífer de s'Albaida, al terme municipal d'Alaior, ha fet eixugar algunes fonts que brollaven tot l'any cap a s'Albufera, i n'ha afectat la dinàmica.
Una vegada passat el pont de pedra, trobam una passarel·la de fusta que protegeix la vegetació de salicorniar del pas de la gent. Aquesta zona es caracteritza per una tipologia de vegetació ben particular, adaptada als canvis importants del nivell de l'aigua i de la salinitat. Destaca la salicòrnia (Arthrocnemum fruticosum), la salada (Halimione portulacoides), la coca de la mar (Limonium ferulaceum) i la salsona (Inula crithmoides).
Seguint el senyal cap al mirador, un cop passada la passarel-la de fusta, trobarm una pujada curta però intensa que hi condueix, des d'on es pot gaudir d'una vista panoràmica excepcional de s'Albufera cap a l'oest, i de sa Bassa Salada i el sistema dunar cap al nord. S'Albufera des Grau té una superfície d'unes setanta hectàrees i uns tres metres de profunditat màxima, i es troba envoltada de petits turons que li donen un aspecte encaixonat. És un dels millors llocs per gaudir de la posta de sol. Sa Bassa Salada és una petita llacuna salina aïllada de s'Albufera. Qualque estiu l'aigua de la bassa torna de color vermell per la presència d'uns bacteris que, quan es produeix una manca d'oxigen, sintetitzen uns pigments d'aquest color.
Baixant del mirador i observant la paret mestra, es pot veure el sistema de corrals de pesca tradicional. Són com una mena de piscines on s’acumulava una gran quantitat de peixos per a capturar-los seguidament amb diferents arts de pesca. Aquestes construccions s’annexen al coll de botella que es forma a la llacuna abans que aquesta comuniqui amb la mar. Per conduir els peixos des de la llacuna cap als corrals s’aprofitava l’empenta de les torrentades d’aigua dolça que entrava amb força dins la llacuna, o be la mateixa necessitat dels peixos de fresar. Això els portava cap a un sistema de parets, anomenat enfàs, que estava connectat amb el sistema de corrals a través de vàries comportes. A la llacuna de s’Albufera des Grau només es permet la pesca tradicional de l’anguila, que queda sotmesa a l’autorització prèvia de l’Administració competent.
Continuam l’itinerari dirigint-nos cap a la platja per la zona dunar, on podem observar les dunes fixades per la vegetació. Fa dècades es va talar de forma insostenible part del savinar per aprofitar-ne la fusta, i també per construir-hi una part del poble i el camp de futbol. Posteriorment, es varen sembrar pins per repoblar la zona. Actualment, ja s’hi pot observar la recuperació de la vegetació original de savines (Juniperus phoenicea subsp. turbinata), aladerns (Rhamnus alaternus) i qualque alzina jove (Quercus ilex). Les savines són uns arbres que presenten unes arrels superficials que sostenen bé la duna, abasten molt de terreny i poden aprofitar l’aigua que es filtra o la poca que reté l’arena. Un dels mamífers que viuen a la duna fixa és la rata negra (Rattus rattus), que s’alimenta de les pinyes joves. També és possible veure-hi qualque eriçó (Atelerix algirus). Entre les aus destaquen espècies forestals com la tórtora (Streptopelia turtur), el pinsà (Fringilla coelebs) o la primavera (Parus major). Entre els rèptils, destaca la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), que té aquí una de les densitats de població més altes del món. Pel que fa als insectes, podem trobar-hi un petit escarabat de color blau verd metàl·lic, endèmic de les Illes Balears, la monja o escarabat de sang (Timarcha balearica). El camí continua cap as Bol Llarg, ja a la platja des Grau, on trobam el sistema dunar, un ecosistema molt fràgil perquè es mou i perquè està sotmès a la pressió humana durant els mesos d’estiu. Per conservar-lo, es duen a terme una sèrie d’actuacions, com ara la delimitació de la zona d’ús per als banyistes i la redistribució de Posidonia oceanica com a barrera de retenció d’arena. Aquesta gestió ha permès recuperar el sistema dunar de forma considerable al mateix temps que es conserva l’arena de la platja. Dins la zona dunar més propera a la mar hi descobrirem tota una sèrie de plantes que estan perfectament adaptades a viure sobre un substrat arenós, molt inestable i que perd l’aigua amb molta facilitat. Destaquen el lliri de platja (Pancratium maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), la gramínia (Elymus farctus) i el borró (Ammophila arenaria).
A la zona marina trobam les praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, fanerògames marines que tenen una doble funció molt important: les restes mortes s'acumulen a la vora de la platja i protegeixen l'arena dels temporals d'hivern, i a més els estolons de les plantes vives retenen l'arena, i les fulles esmorteeixen l'efecte de les ones sobre el fons arenós. També hi podem trobar una sèrie de comunitats d'algues d'ambients rocallosos, entre les quals destaquen per abundància les algues del gènere Cystoseira (conegudes pel nom herba de salpes), molt castigades a tota la Mediterrània, ja que són molt sensibles a l'excés de freqüentació i a la contaminació. Des d'aquí podem tornar per la platja fins al poble des Grau, zona residencial que ha sabut mantenir el seu caràcter menorquí.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Santa Madrona

Dificultad:Baixa
Distancia:2,8 km
Duración:1 h
Requisitos:S'ha de realitzar a peu
Recomendaciones:El mejor recorrido para observar aves acuáticas

Color:   

Aquest itinerari voreja la costa sud-oest de s'Albufera des Grau. És el millor itinerari del Parc per observar les aus aquàtiques, ja que es troba molt pròxim a la llacuna i disposa de diversos miradors i aguaits. Us recomanam fer-lo amb calma, amb aturades llarques i constants als punts d'interès.

Etapas

El recorrido parte del centro de recepción e interpretación, que podemos visitar antes o después de realizar el itinerario. Ofrece una exposición permanente sobre los ecosistemas de la Albufera des Grau y la proyección de un audiovisual sobre S’Albufera. Es el punto de partida de las visitas guiadas y otras actividades que se ofrecen dentro del Parque. En el aparcamiento del centro de recepción se puede dejar el coche y si continuamos por la carretera unos 200 metros más, llegaremos hasta una rotonda con un olivo. En el lado izquierdo de la rotonda encontramos una barrera de madera de acebuche y una escalera de piedra por donde pasaremos. Aquí comienza nuestro itinerario. Nada más empezar el itinerario encontraremos a mano derecha unas pantallas de madera tras las que podremos disfrutar de una vista panorámica de la cala de sa Font sin molestar a la avifauna. Si continuamos por el itinerario llegaremos a una bifurcación del camino en la que habrá que girar hacia la derecha y, después a pocos metros, volvemos a tener que girar hacia la derecha para llegar a la Punta de ses Ànedes.
Bajando a la Punta de ses Ànedes, hay dos pantallas de madera a mano izquierda, y una caseta de madera en frente desde la cual podemos observar aves de una manera privilegiada sin que éstas noten nuestra presencia. Las aves que observamos desde este paraje utilizan la laguna como zona de descanso y alimentación. Algunas de ellas viven durante todo el año en S’Albufera (sedentarias), mientras que otras sólo permanecen allí temporalmente (migratorias). Entre las aves migratorias podemos distinguir las que proceden del norte de Europa, que están en la laguna entre los meses de noviembre y febrero (invernantes), y las que provienen de África y nos visitan para pasar el verano y criar (estivales). Las aves acuáticas que observamos de forma más fácil en la zona son las fochas (Fulica atra), los ánades reales (Anas platyrhynchos), los cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo), los porrones (Aythya ferina), las garzas reales (Ardea cinerea), las cigüeñuelas (Himantopus himantopus), entre otras. Además podremos ver otras especies más emblemáticas, como el águila pescadora (Pandion haliaetus) y el milano (Milvus milvus). Las fochas (Fulica atra) son las aves más numerosas en el Parque; de color negro y con el pico blanco, son especialmente abundantes en invierno, aunque una pequeña población permanece durante todo el año en la laguna. Se alimentan de plantas como las hidrófilas (Ruppia cirrhosa y Potamogeton pectinatus). Los cormoranes grandes (Phalacrocorax carbo subsp. sinensis), de color negro y cuerpo estilizado, llegan durante el invierno en gran número desde Dinamarca, Holanda y Alemania para alimentarse de peces. Las cigüeñuelas (Hymantopus himantopus) son de color blanco, con unas patas largas y pies planos que les permiten caminar por encima del barro. Cuando sienten la presencia del peligro emiten un grito característico, y por ello, en las islas les han puesto el nombre popular de “avisadors” (que significa avisadores). No resulta raro ver en ocasiones la espectacular actividad del águila pescadora (Pandion haliaetus) mientras pesca en la laguna, lisas y anguilas, con sus garras. En algunas zonas de s’Albufera existen posaderos, que emplean como lugar de descanso y vigía. Después de observar las aves, continuamos nuestro itinerario y volvemos por el mismo camino que nos ha conducido a la Punta de ses Ànedes.
Un centenar de metros más adelante llegamos a la cala de Santa Madrona, donde podemos observar al borde del agua la vegetación típica de las zonas húmedas. Se trata de especies hidrófilas (de agua dulce), como el carrizo (Phragmites australis) y la correhuela de agua (Calystegia sepium), o halófilas (de aguas salobres), como determinados juncos (Scirpus maritimus y S. littoralis), los tarajes (Tamarix africana) y la barrilla (Salsola soda). También aparecen especies de juncos, como el Juncus subulatus, J. acutus o J. maritimus. Continuamos el itinerario hasta que encontramos un camino más ancho. Desde este punto podemos volver al inicio de nuestro itinerario, hacia la izquierda, o seguir el resto del itinerario, girando hacia la derecha. Si seguimos haciendo el itinerario debemos ir siempre hacia poniente, hasta encontrar un desvío a mano derecha que nos conducirá hacia la parte final del recorrido, justo delante de los islotes llamados Illot d'en Mel y del Illot des Cagaires.
En la parte occidental de S’Albufera hay tres islotes (illots en catalán). El de mayor extensión recibe el nombre Illot d’en Mel, aquí encontramos la única población de lagartija balear (Podarcis lilfordi) que habita en un islote interior. Podemos observar también el Illot d’en Petit o de Es Cagaires, un pequeño escollo, inconfundible por su color blanco a causa de las deyecciones que dejan allí centenares de cormoranes grandes. También dentro de la laguna nos veremos el Illot des Pardals y el Illot des Soldat. La importancia de conservar la lagartija del Illot d’en Mel condiciona la gestión del agua que se hace en S’Albufera des Grau, ya que con una bajada muy grande del nivel del agua se pondría en peligro su supervivencia. Esto facilitaría la llegada al islote de potenciales depredadores, como los gatos o las martas.
Un poco más adelante, justo antes del final de nuestro itinerario, encontramos otras dos pantallas de madera. Desde este punto podremos disfrutar de una vista panorámica de Es Prat de s’Albufera. Es Prat de s’Albufera es una zona impermeable y casi plana que queda inundada en invierno. Constituye un hábitat idóneo para muchas especies vegetales, como las orquídeas, y para algunos animales, como las libélulas emperador, los patos, las ranas y las martas. Durante los años cincuenta, Es Prat se convirtió en una zona donde se cultivaba arroz, aunque pronto se abandonó esta actividad porque era poco rentable. Actualmente, en la zona pacen, de forma esporádica, vacas de raza menorquina.
Desde este punto pueden verse, detrás de Es Prat, las llanuras de Favàritx, llanura actualmente agrícola donde hay diversos llocs, como Sa Boval Vella, la estancia des Prat y Sa Bovaleta, y al fondo, el monumento geomorfológico de Sa Sella, con su forma típica de silla de montar a caballo. Los llocs son las unidades socioeconómicas rurales en la isla. En la actualidad, la principal actividad de los llocs es la cría de ganado bovino lechero para hacer queso, con un sistema de producción semiextensivo. Este sistema de producción, junto con una rotación tradicional de cultivos (en las tierras de sembradura o sernas), ha conformado una estructura del terreno con un mosaico de zonas de pasto, zonas de cultivo y zonas boscosas. Esta estructura permite mantener la calidad paisajística y la existencia de una elevada biodiversidad. El mantenimiento de los usos que son compatibles con la conservación de los valores naturales es uno de los principales objetivos de la gestión del Parque natural de S’Albufera des Grau.

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU

Mirador de cala Llimpa

Dificultad:Baixa
Distancia:1.70 km
Duración:40 min
Recomendaciones:Al centre de recepció de visitants es proporciona tota la informació necessària per fer aquest itinerari. Aturau-vos-hi
Temática:Fauna, flora y paisajístico

Color:   

Aquest itinerari és el més paisatgístic i manco conegut dels tres que envolten s'Albufera des Grau. Recorre la part sud-est de la llacuna. És recomanable fer-lo amb calma i aturar-se als punts d'interès.

Etapas

El recorregut comença davant el centre de recepció i interpretació del Parc natural de s’Albufera des Grau. Aquest centre es dedicà a l’il·lustre botànic menorquí Joan Joaquim Rodríguez i Femenias, estudiós de principi de segle XX, que va fer el primer catàleg exhaustiu de la flora de Menorca, a més de nombroses aportacions al coneixement del món de les algues i la flora en general. El centre va començar a funcionar el mes de gener del 2004 i ofereix la possibilitat de veure-hi una exposició permanent sobre els ecosistemes de s’Albufera des Grau i de gaudir de la projecció d’una audiovisual sobre aquesta zona protegida. És el punt de partida de les visites guiades i altres activitats que ofereix el Parc. Podem deixar el vehicle a l’aparcament del centre de recepció i, seguint la carretera cap a la llacuna, a uns 200 metres, trobarem la rotonda de l’olivera. Després de passar la barrera d’ullastre que hi ha a mà dreta de la rotonda, comença el camí del nostre itinerari.
Al cap de pocs metres d’haver passat la barrera, ens trobam amb un desviament a mà esquerra pel qual arribam fins a l’aguait d’en Biel, una caseta de fusta des d’on podem observar les aus de la cala de sa Font. Tornam fins al camí principal i continuam per un pendent suau fins a arribar a 20 metres sobre el nivell de la mar, just per damunt dels penyals més alts de s’Albufera des Grau (dalt Es Tamarells). Molt aviat el camí es bifurca i continuam pel de l’esquerra, on tot seguit hi ha una barrera d’ullastre pel costat de la qual hem de passar. En aquesta zona hi és present la comunitat d’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i d’arangí bord (Prasium majus), anomenada Prasio-Oleetum o ullastrar menorquí. Els arbres més característics que acompanyen l’ullastre són la mata (Pistacia lentiscus), la llampuga (Rhamnus alaternus) o els aladerns (Phillyrea media i P. latifolia). Entre altres plantes termòfiles, és a dir, adaptades a viure en llocs on les temperatures són elevades, destaquen la mula (Euphorbia dendroides), que perd la fulla a l’estiu; la trompera (Ephedra fragilis), amb formes capritxoses modelades pel vent, i l’argelaga (Calicotome infesta), que a la primavera omple de groc el camí. Aquests penyals orientats cap al nord tenen espècies interessants de floració hivernal, com les asses grogues (Narcissus tazetta) o l’allassa blanca (Allium triquetrum).
Per les zones on l’itinerari travessa espais oberts, a principi de primavera és freqüent trobar-hi multitud d’orquídies, com les mosques grogues (Ophrys lutea), les mosques petites (O. bombyliflora) i els galls (Serapias lingua). Les orquídies a Menorca són de mida petita però molt variades, són els escalons més moderns de l’evolució floral. De fet, la forma de les seves flors és un mecanisme molt eficaç per atreure els insectes i així ser pol·linitzades.
Al primer tram de l’itinerari, si miram cap a la part occidental de s’Albufera, podrem observar els illots. El de més extensió és l’illot d’en Mel, que és l’únic illot interior de les Illes Balears en el qual viu una població de sargantana balear (Podarcis lilfordii). Aquesta espècie és un endemisme de Mallorca i Menorca, que ha experimentat un procés d’evolució diferenciat a causa de l’aïllament geogràfic i que ha donat lloc a subespècies diferents a cadascun dels illots. La sargantana de l’illot d’en Mel va ser descoberta el 1999, fet que va suposar una aportació al coneixement de la història ecològica antiga de s’Albufera. La sargantana balear va desaparèixer de l’illa de Menorca amb l’arribada de l’ésser humà i els depredadors que aquest hi va introduir. L’existència d’aquesta espècie fa pensar que la llacuna que envolta l’illot d’en Mel no s’ha assecat almenys durant els darrers mil·lennis, ja que d’altra manera els depredadors la haurien extingit.
Continuam el camí travessant més barreres d’ullastre i arribam davant una casa habitada, vestigi de la urbanització Shangril·là. Aquest és el nom que es va donar a un projecte urbanístic que durant la dècada dels setanta havia d’ocupar tota la superfície sud de s’Albufera. S’hi preveia la construcció d’un camp de golf i la transformació de la llacuna en un port esportiu. Sens dubte, la transformació territorial i paisatgística de la zona hauria estat extrema. Una sèrie de moviments ciutadans van donar l’alerta pel que fa als impactes ambientals que podia tenir el projecte, veus que van ser escoltades per les administracions públiques, que van iniciar un procés de planificació urbanística i d’esponjament d’una zona que ja es trobava construïda. Aquest procés va culminar en part amb la declaració l’any 1995 del Parc natural de s’Albufera des Grau.
Seguim el camí i finalment arribam a ses Puntes, en què trobam uns bancs de pedra on podem descansar i gaudir del paisatge. El mirador és un punt privilegiat des d’on es pot veure a mà esquerra la punta de na Verda, a mà dreta la cala de Llimpa i enfront la zona de sa Gola. La punta de na Verda està coberta per una vegetació forestal i arbustiva típica. Mirant cap a la cala de Llimpa es pot observar la cobertura vegetal de les vores de s’Albufera amb jonc boval (Scirpus maritimus), salada (Halimione portulacoides) i qualque tamarell (Tamarix africana), que donen refugi a diverses espècies d’aus a l’època reproductora, com la fotja (Fulica atra) i el setmesó (Tachybaptus ruficollis). Cap a sa Gola es pot veure una massa de pins, i darrere, la mar.
El mirador de ses Puntes és un bon lloc per comprendre la formació de s’Albufera des Grau. La superfície d’aigües lliures de s’Albufera és de 70 hectàrees. La profunditat és molt variable, amb una fondària màxima de 3 metres i una mitjana de 1,37 metres. El valor màxim arriba quan hi ha moltes pluges, i els valors més baixos tenen lloc a l’estació estiuenca, quan les pluges han cessat i l’evaporació és més intensa. S’Albufera té una forma estreta i allargada amb un perímetre irregular, i està situada en terrenys del període carbonífer, que van aflorar de la mar fa uns 200 milions d’anys amb la formació de la serralada herciniana. L’origen de la llacuna es deu a la presència d’una falla sobreexcavada per un riu durant les eres geològiques en què el nivell de la mar estava molt per sota i la pluviositat era més alta que l’actual. Ja durant l’era quaternària el nivell de la mar va pujar i es formà una barra dunar que va afavorir la formació de l’albufera i l’acumulació de gran quantitat de sediments, els quals van conformar el pla de Favàritx i el prat de s’Albufera tal com els coneixem avui dia. Aquí acaba l’itinerari. Podem tornar fins al centre de recepció i interpretació pel mateix camí d’anada.

ESDEVENIMENTS

No hi ha Esdeveniments!