MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

Les fonts Ufanes són a Campanet, a la finca de Gabellí Petit, propera a l’ermita de Sant Miquel.

Hidrogeologia
Les Fonts Ufanes constitueixen un fenòmen hidrogeològic natural únic a les Illes Balears. Són surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i repentina, després de l’acumulació de pluja suficient en el massís del puig Tomir i els seus voltants.

L’aigua de les Ufanes prové de la pluja que cau i s’infiltra en el subsòl. Una vegada s’infiltra, l’aigua s’acumula en un aqüífer per davall del qual hi ha matèries poc permeables. Quan les pluges són intenses i contínues, la capacitat de l’aqüífer es veu sobrapassada i l’aigua s’obre camí fins a la superfície, brollant de manera violenta a través de les surgències que hi ha a la zona inferior de la finca de Gabellí Petit.

Els cabals poden passar de 0 a 3 m³ / segon en qüestió de minuts, en el cas de circumstàncies normals, i inclús arriben als 100 m³ / segon quan es produeixen episodis excepcionals. El volum anual mitjà de les fonts és de 10 a 12 hm³. Tota aquesta aigua corre pel torrent de Teló, es junta amb la d’altres fonts de la zona i arriba al torrent de Sant Miquel. A partir d’aquí segueix plàcidament el seu camí fins al Pla de Sa Pobla i travessa camps de cultiu fins arribar a s’Albufera, on l’aigua pareix que quasi es deten, el paissatge varia i s’omple de canyissars i canals, abans de desembocar a la mar.

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

La finca de Gabellí Petit es pot visitar qualsevol dia de l'any entre les 10 i les 17 h.Per arribar a les fonts des de la barrera de l’entrada de la finca cal recórrer durant uns 20 minuts un camí de traçat circular i poca dificultat. En arribar a una cruïlla, si seguim cap a la dreta, l’itinerari se’ns farà més descansat perquè té menys pendent.

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

  • Respectau els diferents valors naturals, culturals i etnològics que han determinat la protecció de l’espai.
  • No agafeu plantes ni animals.
  • Respectau els elements arqueològics.
  • No hi podeu entrar amb bicicletes ni cavalls.
  • La visita a la finca s’ha de fer sempre a peu.
  • Els animals domèstics, sobretot els cans, poden molestar la fauna i el ramat. No entreu amb ells a la finca.
  • Passejau en silenci i pels camins, així no molestareu la fauna i altres visitants.
  • Us recomanam dur calçat adequat, sobretot quan brollen les fonts.
  • Avisau el vigilant de la finca de qualsevol desperfecte o anomalia que hi observeu.
  • Es permet la recol·lecció de bolets per a consum familiar. És necessària una autorització d’Espais de Natura Balear per a la recol·lecció de bolets amb finalitats comercials.

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

L’any 2001, el Govern de les Illes Balears protegí les fonts Ufanes a través de la seva declaració com a Monument natural (Decret 111/2001, de 31 d’agost, BOIB núm. 109 d’11/09/2001). Aquest espai natural inclou una superfície de 50,2 ha.Tot l’àmbit territorial del Monument està inclòs en el Paratge natural de la Serra de Tramuntana i és a més una Àrea natural d’especial interès (ANEI) per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.El Govern de les Illes Balears va adquirir la finca de Gabellí Petit, de 44,91 ha, el juny de 2005, amb el cofinançament de la Unió Europea. Amb aquesta adquisició va fer possible l’accés de la població a les fonts, després d’anys de reivindicacions.

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

Les fonts Ufanes són a Campanet, a la finca de Gabellí Petit, primer s'ha d'arribar fins a l'ermita de Sant Miquel, al terme municipal de Campanet; des d'aquí, l'entrada de la finca de Gabellí Petit queda a pocs metres.Per arribar a les fonts des de la barrera de l’entrada de la finca cal recórrer durant uns 20 minuts un camí de traçat circular i poca dificultat. En arribar a una cruïlla, si seguim cap a la dreta, l’itinerari se’ns farà més descansat perquè té menys pendent.

MAPA

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

L’alzinar és la comunitat forestal més desenvolupada que trobam al Monument natural. Les alzines (Quercus ilex), amb capçades frondoses que limiten l’entrada de la llum, configuren un bosc ombrívol i humit, amb un sotabosc de mates (Pistacia lentiscus), arboceres (Arbutus unedo) i pa porcí (Cyclamen balearicum) com a principals espècies vegetals.Les clarianes que s’han obert al llarg del temps han permès el pas de la llum, la qual cosa ha afavorit el creixement dels pins (Pinus halepensis). Dins l’alzinar trobam barraques de carboners i sitges, testimonis de l’aprofitament intens que va experimentar aquest bosc en el passat per a la producció de carbó.Les restes d’un talaiot dins l’alzinar confirmen la presència humana prehistòrica en aquest indret. Actualment tan sols es conserva la portada. La funció dels talaiots no és del tot clara: mentre que alguns historiadors pensen que es tractava de llocs per habitar, altres opinen que eren llocs de reunió, o bé llocs de caràcter social i ritual relacionats amb la possessió de la terra.Les terres planeres de la finca de Gabellí Petit estan dedicades al cultiu del garrover (Ceratonia siliqua), un arbre típic del conreu de secà a Mallorca que no ha de menester gaire atencions.La diversitat d’ambients a la finca de Gabellí permet que hi visqui una fauna molt variada. Entre els mamífers destaca la cabra orada (Capra hircus), el mart (Martes martes), la geneta (Genetta genetta) i el mostel (Mustela nivalis).Són abundants les aus com el tudó (Columba palumbus), el tord (Turdus philomelos), el rupit (Erithacus rubecula), el reietó cellablanc (Regulus ignicapilla), el ferrerico blau (Parus caeruleus), el pinsà (Fringilla coelebs) i el verderol (Carduelis chloris). Sobrevolant la zona, podrem veure o escoltar el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó comú (Falco peregrinus), l’esparver (Accipiter nisus) i l’estornell (Sturnus vulgaris).

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

Les persones que no puguin accedir al medi natural, per qualsevol dificultat física o psíquica, poden sol·licitar fer un itinerari amb cadira Joëlette. Per més informació podeu consultar el fulletó en www.caib.esPer elegir entre la nostra oferta d'itineraris es poden posar en contacte amb la informadora del Paratge, qui els suggerirà vàries opcions. (Telèfon de contacte: 971 51 70 83)Per concertar la visita es poden posar en contacte amb els voluntaris de Creu Roja, amb un mínim de tres setmanes d'antelació. (Telèfon d'atenció al públic de la Creu Roja de 24 hores: 971 29 50 00)La visita s'acordarà sempre que hi hagi voluntaris (o voluntàries) disponibles.El préstec de la cadira és completament gratuït.El projecte ha estat finançat íntegrament per l'Obra Social de "la Caixa".

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

       
  • Les fonts Ufanes

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

Les fonts Ufanes

Dificultad:Baixa
Distancia:2,9 km
Duración:30-45 min
Requisitos:Visitar entre 10-17 hores
Recomendaciones:Calçat adequat i resistent a l’aigua

Color:   

La finca de Gabellí Petit, propera a l’ermita de Sant Miquel de Campanet, ofereix bells paisatges per gaudir d’un passeig agradable en qualsevol època de l’any, i és, a més, l’escenari d’un fenòmen hidrogeològic realment sorprenent: hi brollen les fonts Ufanes. Per aquest motiu, des de l’any 2001, les 50,2 hectàrees de la finca pública i part de les privades adjacents són un espai natural protegit amb la categoria de Monument natural. Per preservar aquest singular entorn natural, la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears va comprar la finca l’any 2005.

Etapas

L’entrada a la finca de Gabellí Petit es troba just devora l’antiga ermita de Sant Miquel, situada a menys d’un quilòmetre del nucli de Campanet. El camí discorre vora el torrent de Sant Miquel entre camps de conreu. A l’esquerra podem admirar les cases de possessió de Gabellí Gran i Petit, que antigament gestionaven ambdues finques. El camí es bifurca a uns 30 metres, ambdós ramals ens duran fins a on brollen les fonts, però el camí de la dreta és més planer. Després de caminar 20 minuts, arribam a un pontet que travessa el torrent de Teló. Una vegada que arribam a un portell de marès, comença l’alzinar. Aquest bosc ombrívol i humit, de vegetació exuberant, ens trasllada a un món de contes ple de màgia i amb petits tresors per descobrir durant les diferents estacions de l’any. Seguirem el camí marcat a fi de no destorbar les espècies que viuen a l’alzinar. Les alzines (Quercus ilex) estan acompanyades per un sotabosc de mates (Pistacia lentiscus), arboceres (Arbutus unedo), murteres (Myrtus communis), llampúgols (Rhamnus alaternus) i esbarzers (Rubus ulmifolius). Aquí i allà, les branques apareixen ornades per l’enfi ladissa aritja (Smilax aspera), que puja en lianes espinoses, i per l’atractiva vidalba (Clematis cirrhosa var. balearica). Per primavera les delicades flors del pa porcí (Cyclamen balearicum) aixequen el cap entre la fullaraca. A la vora dels cursos d’aigua, el bosc s’enriqueix i les alzines es mesclen amb vegetació més pròpia de la vegetació de ribera, com oms (Ulmus minor) i fleixos (Fraxinus angustifolia). És dins aquest brancam atapeït on es troba a gust una gran munió d’aucellons. Ens sorprendrà de ben segur el grinyol i el tac-tac d’algun busqueret de capell (Sylvia atricapilla) i no es farà esperar algun grupet de reietons (Regulus ignicapilla), que ens delectaran amb el seu cant agut i fi i amb els seus moviments acrobàtics per capturar insectes minúsculs de les fulles de les alzines. Al sotabosc, el rei és el passaforadí (Troglodytes troglodytes), i de ben segur que ens passarà desapercebut el seu niu, en forma de bolla i folrat de molsa i líquens, una obra mimètica excel·lent. Els pinsans (Fringilla coelebs) els trobarem cantant arreu i gairebé sempre pasturant per terra cercant llavors, insectes, fragments d’aglà... Si escoltam amb atenció, sentirem que algú remena el fullam del terra, el misteri es resol quan el crit d’alarma de la mèl·lera (Turdus merula) ressona dins el bosc en veure’s sorpresa.
El camí ens porta sense desviació possible fins els antics sestadors de la finca habilitats com a centre d’interpretació. Dins el centre trobarem una sala d’audiovisuals, una sala d’exposicions temporals i uns banys públics adaptats a persones amb mobilitat reduïda. En sortir del centre d’interpretació, a la dreta un senyal ens indica dos punts d’interès: un talaiot, testimoni de l’antiga ocupació humana d’aquestes terres, i el torrent de Biniatró. De l’antic talaiot només se’n conserva la portada, constituïda per tres grans lloses, i la resta de pedres s’amunteguen ja sense cap forma. Sols es pot intuir que devia ser bastant gran. Podem observar que els constructors treballaven amb unes pedres molt grosses i difícils de moure. Si continuam aquest camí un parell de minuts, arribam al torrent de Biniatró, que arreplega les aigües dels vessants més propers de la Serra de Tramuntana que marquen els límits del terme municipal de Campanet amb els d’Escorca i Selva, com sa Carrasca (477 m), la serra des Pas d’en Bisquerra i el puig de Ca de Son Monjo (271 m).
Si continuam pel camí de l’esquerra, arribam ben aviat a un dels punts més espectaculars d’on brollen les fonts Ufanes els dies que rebenten. Per què succeeix aquest fenomen tan espectacular? La conca hidrogeològica d’alimentació de les fonts ocupa una superfície de 46 quilòmetres quadrats, amb roques calcàries molt permeables a la part superior i poc permeables a la part profunda. A la part sud d’aquesta conca hi ha una falla o fractura del terreny, d’alineació NE-SO, que és el límit del massís permeable amb les roques impermeables. Quan plou, l’aigua s’infiltra fins a arribar al nivell freàtic de l’aqüífer, de manera que les roques, els porus, les fissures i les coves se saturen d’aigua. Com que la part més baixa de l’aqüífer està envoltada de material impermeable, l’aigua s’hi emmagatzema i no s’infiltra. Puja el nivell freàtic de l’aqüífer fins que arriba a un punt, després de precipitacions abundants i de recollir l’aigua de tota la conca, en què l’aqüífer ja no pot emmagatzemar-ne més. Aleshores, l’aigua surt de forma torrencial pels punts de surgència. Aquests punts es troben en línia al llarg de les cotes més baixes del terreny on es troba la falla. Les dues surgències principals són la Ufana Grossa i la Ufana Petita. Quan plou molt el cabal d’aflorament és prou abundant, l’aigua troba altres fissures i petits punts de sortida, brolla i raja per tot l’alzinar. Una vegada que l’aqüífer es descarrega, el nivell freàtic baixa per sota d’aquests punts de sortida a l’exterior i les fonts deixen de brollar fins als episodis següents de pluges importants.
L’aigua de les fonts Ufanes corre agitada pel torrent de Teló i s’ajunta devers l’ermita de Sant Miquel amb la del torrent de Biniatró i la d’altres torrents que drenen la zona, de manera que dóna lloc al torrent homònim (de Sant Miquel). A partir d’aquí, transcorre cap al pla de sa Pobla, travessa camps de conreu i carrega els aqüífers de la conca hidrològica fi ns a arribar al Parc natural de s’Albufera de Mallorca. La vegetació de ribera del torrent de Sant Miquel retura el cabal d’aigua, i això afavoreix la infiltració cap als aqüífers i evita l’erosió i la pèrdua de sòl. En arribar a s’Albufera, s’ajunta amb el torrent de Muro i amb sa Siurana. Una part de l’aigua és evacuada cap a la mar pels canals principals, mentre que la resta es distribueix pels canals secundaris i nega l’aiguamoll. Aquesta aigua també arribarà a la mar, però ho farà més lentament, de manera que permet el sosteniment de tots els cicles biològics que es donen en aquesta zona humida. L’aigua infiltrada caps als aqüífers abasteix els pous i origina unes surgències anomenades ullals que també incrementen el nivell d’aigua del Parc.
Seguim el camí, que poc després ens porta fora de l’alzinar. A partir d’aquí baixa amb un pendent suau fins a la sortida de la finca. A la dreta queden les cases i les terres de Gabellí Gran. Avui en dia es dediquen al cultiu i a la pastura. Les terres planeres de Gabellí Petit més enllà de l’alzinar es destinen al cultiu del garrover. El garrover (Ceratonia siliqua) és un arbre típic del secà mallorquí, que es fa en sòls pobres i no necessita gaires atencions. Es cultiva des de temps immemorials i és difícil determinar-ne l’origen. Tradicionalment, la llenya de garrover ha estat utilitzada com a combustible. El seu fruit, la garrova, s’utilitzava com a pinso per al bestiar. Avui dia, s’empra com a succedani del cacau per fabricar xocolata. La llavor, el garroví, durant els anys de la Guerra Civil espanyola i els anys de la postguerra, en què el país quedà aïllat internacionalment, adquirí importància per a l’alimentació humana perquè se’n feia cafè. Actualment, de la llavor de la garrova se n’extreu la farina de garroví, un espessidor alimentari per a gelats, sopes, salses i refrescs. També se n’extreu el fitat, una substància amb propietats terapèutiques que aporta oligoelements, aminoàcids i vitamines A i B. La ingestió de fitat redueix el risc de patir càlculs renals. El camí es junta amb el ramal que hem utilitzat d’anada, de manera que retornam a l’entrada de la finca pel mateix camí.

MONUMENT NATURAL DE LES FONTS UFANES

Finca pública Gabellí Petit

El Govern de les Illes Balears va adquirir la finca de Gabellí Petit el juny de 2005, amb el cofinançament de la Unió Europea. A la finca de Gabellí Petit es troben les fonts Ufanes, declarades monument natural a l'any 2001, (Decret 111/2001, de 31 d'agost). Superfície: 44,91 hectàrees. Com arribar-hi: per anar a la finca pública de Gabellí Petit s'ha d'arribar fins a l'ermita de Sant Miquel, al terme municipal de Campanet; des d'aquí, l'entrada de la finca de Gabellí Petit queda a poc metres. Coordenades: 39.802997,2.961845

ESDEVENIMENTS